Sancionar mitjans per publicar una informació és el que tradicionalment se’n diu matar el missatger, però ell ja ha disparat el globus sonda. Ara diu que no, que no se l’ha entès bé, però el cert –i així està gravat- és que va dir que calia plantejar-se seriosament “sancionar amb fermesa el mitjà de comunicació que publiqui una filtració judicial que està sota secret de sumari”. Però no, ara diu que no ho va dir. Com la majoria de companys del seu partit, Català juga al garbuix i a l’embolic per amagar la mà després d’haver llençat la pedra, amb tota la intenció.

Sancionar mitjans per publicar una informació és el que tradicionalment se’n diu matar el missatger. Una imatge molt gràfica que il·lustra el grau d’injustícia i d’absurd que tindria una mesura així. El ministre ara diu que no, que no el seu govern no s’està plantejant sancionar mitjans, però el PP ja fa temps que està llençant pedres en aquesta línia. De fet, podríem dir que el PP ha engegat tota una ofensiva legislativa a l’estil de la Patriot Act nord-americana, però en versió castissa.

Vaja, que volen ressuscitar la cacera de bruixes de la Inquisició, al més pur estil McCarthy. Una cacera clarament intencionada i esbiaixada perquè si algun partit ha fet ús i abús de les filtracions judicials ha estat precisament el PP. Potser es pensen que no ens recordem de tota l’ofensiva d’en Pedro J. Ramírez, publicant filtracions i més filtracions no només de secrets de sumari sinó també de secrets d’Estat, amb l’únic objectiu de fer caure el govern de Felipe González. Unes filtracions que venien sempre del PP d’Aznar, del PP de Català.

Tenen tanta tirada a filtrar secrets que han arribat a fer-ho per motius interns. Les recents guerres entre els aznaristes, rajoyistes i aguirristes, per exemple, s’han dut a terme utilitzant "El Mundo", "La Razón" i l’"ABC" amb filtracions interessades i constants dels uns contra els altres. Vaja, que el sobtat atac de puresa legal del ministre Català no cola ni amb calçador! Perquè, de fet, el motiu no és que es compleixi la llei. El motiu és, un cop més, atemorir i amenaçar els mitjans. Coaccionar el periodisme.

I d’atemorir i coaccionar, el ministre Català en sap. Així consta al seu currículum quan, sent secretari d’Estat de Foment no només va obstaculitzar la investigació sobre el tràgic accident de tren de Galícia –amb vuitanta morts damunt la taula-, sinó que va arribar a l’extrem de pressionar i amenaçar els diputats del PP que es mostraven crítics amb la gestió de l’accident. Per tant, poca broma amb el ministre!

És realment curiós com el PP, un partit tan farcit de fantasmes, ara de cop i volta té ganes de caçar bruixes. Que els periodistes haguem començat a caçar els seus fantasmes electorals –que es compten per milers!- no té absolutament res a veure amb el seu sobtat anunci de cacera de bruixes. Res de res! Tothom sap que les causalitats no existeixen, perquè a la vida tot passa de forma atzarosa i casual. Mai causal.