El prestigi del pessimisme

«Mantinguem les distàncies, també, amb els ocells de mal averany i amb els visionaris de pam i pipa»

04 de juliol de 2020
D'aquest estiu ens quedaran un parell de records al voltant de la música: la supersònica reacció de molts festivals i promotors a l'hora d'inventar noves formes d'oferir els concerts amb tantes coses en contra, i l'obstinació del mateix art musical a l'hora de fer-se sentir en condicions que fa quatre dies hauríem trobat llunàtiques. Concerts amb mascaretes, cadires distanciades, cues llarguerudes per demanar una cervesa... Tant se val, la bella cançó torna a sonar, i la discussió sobre si la música és un acte social o individual la deixarem per a un altre dia.

Només unes quantes setmanes enrere, no pas tantes, qui hagués gosat afirmar que aquest estiu se celebrarien a Catalunya més de cinc-cents concerts, hauria estat objecte d'escarni, de mofa i de befa, i titllat de babau i de sant innocent, i tota classe de mirades de condescendència li haurien estat dispensades.

I bé, som aquí, i els bolos continuen multiplicant-se dia rere dia, i moltes nits se solapen artistes força destacats per triar i remenar (divendres que ve, Maria del Mar Bonet, Mala Rodríguez, Loquillo amb Gabriel Sopeña, Sanjosex i Hidrogenesse, tots a indrets diversos de Barcelona). I els aforaments s'enfilen fins al miler d'assistents, i els promotors han trobat la manera de construir entorns raonablement acollidors on no et sents al mig d'una pel·lícula de terror post-nuclear.

No tenim la bola de vidre, però cal fer notar que veure-ho tot negre paralitza, i que hi ha un pessimisme pervers, que és el pessimisme amb pretensions, hipotètic portador de prestigi intel·lectual. Hi ha qui creu que invocar sempre el pitjor escenari possible el fa semblar més intel·ligent o més profund, quan l'únic efecte que produeix és escampar tota quanta desmoralització allà on va. I de la desfeta anímica rarament sortirà cap impuls aprofitable per a la humanitat.

Així que mantinguem les distàncies, també, amb els ocells de mal averany i amb els visionaris de pam i pipa, més llestos i més ben informats que ningú i tantes vegades fracassats en les seves impostades prediccions. I que la música continuï, tinguin la bondat.