El prestigi del pessimisme
«Mantinguem les distàncies, també, amb els ocells de mal averany i amb els visionaris de pam i pipa»
ARA A PORTADA
-
L'avió de Von der Leyen aterra d'emergència per un presumpte atac rus que l'ha deixat sense GPS Redacció
-
-
Illa promet la «lletra petita» del finançament aviat per aplanar els pressupostos amb ERC Bernat Surroca Albet
-
Salvador Illa i Carles Puigdemont obriran el curs amb una reunió a Brussel·les Oriol March | Lluís Girona Boffi
-

- Jordi Bianciotto
- Periodista i crític musical
Només unes quantes setmanes enrere, no pas tantes, qui hagués gosat afirmar que aquest estiu se celebrarien a Catalunya més de cinc-cents concerts, hauria estat objecte d'escarni, de mofa i de befa, i titllat de babau i de sant innocent, i tota classe de mirades de condescendència li haurien estat dispensades.
I bé, som aquí, i els bolos continuen multiplicant-se dia rere dia, i moltes nits se solapen artistes força destacats per triar i remenar (divendres que ve, Maria del Mar Bonet, Mala Rodríguez, Loquillo amb Gabriel Sopeña, Sanjosex i Hidrogenesse, tots a indrets diversos de Barcelona). I els aforaments s'enfilen fins al miler d'assistents, i els promotors han trobat la manera de construir entorns raonablement acollidors on no et sents al mig d'una pel·lícula de terror post-nuclear.
No tenim la bola de vidre, però cal fer notar que veure-ho tot negre paralitza, i que hi ha un pessimisme pervers, que és el pessimisme amb pretensions, hipotètic portador de prestigi intel·lectual. Hi ha qui creu que invocar sempre el pitjor escenari possible el fa semblar més intel·ligent o més profund, quan l'únic efecte que produeix és escampar tota quanta desmoralització allà on va. I de la desfeta anímica rarament sortirà cap impuls aprofitable per a la humanitat.
Així que mantinguem les distàncies, també, amb els ocells de mal averany i amb els visionaris de pam i pipa, més llestos i més ben informats que ningú i tantes vegades fracassats en les seves impostades prediccions. I que la música continuï, tinguin la bondat.
Periodista especialitzat en música des de fa més de tres dècades. Crític musical d’El Periódico de Catalunya, escriu a les publicacions especialitzades Rockdelux i Enderrock, i col·labora en diversos mitjans audiovisuals. Ha escrit diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres), així com els volums de memòries Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres) i El libro de Estopa (Espasa-Planeta). Soci de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.