El PSC havia fet fins ara el camí més difícil. El seu primer secretari, Pere Navarro, havia acudit a l’executiva del PSOE i havia plantat cara al seu homòleg, Alfredo Pérez Rubalcaba. Rubalcaba demanava que els socialistes catalans no reivindiquessin el dret a l’autodeterminació per a Catalunya ni tan sols dins la legalitat espanyola i Navarro s’havia plantat. A Madrid, doncs, i davant els dirigents del PSC més partidaris de callar i obeir, el seu líder havia mantingut les posicions.

Però, a l’inrevés del món i del que sol passar, de tornada a Barcelona, Pere Navarro ha canviat i defensa ara les conviccions del PSOE i Rubalcaba. Pel que sembla, el PSC trava tres condicions que impedeixen el pacte per lligar una declaració de sobirania al Parlament de Catalunya. Els socialistes rebutgen que el poble català sigui objecte de sobirania –perquè la Constitució proclama que aquest dret recau sobre el poble espanyol- i condicionen un referèndum al mateix principi de legalitat estatal i a un acord amb el govern espanyol.

La imposició de la legalitat espanyola invalida qualsevol iniciativa a Catalunya i nega el principi bàsic de sobirania. Perquè si Catalunya és una nació quan així ho reconegui el poble espanyol, senzillament Catalunya no és res. Una comunitat autònoma i encara gràcies. Si el catalanisme històric hagués esperat les benediccions legals de l’Estat o el permís de la societat espanyola, ni tan sols s’hauria constituït la Mancomunitat. Enric Prat de la Riba no hauria passat de president de la Diputació de Barcelona. Si Francesc Macià hagués esperat el nihil obstat del govern espanyol per sortir al balcó, l’autonomia catalana durant la República encara faria cua en una finestreta de ministeri.

Les contradiccions del PSC no s’entenen. Les condicions que imposa Pere Navarro invaliden d’arrel tot el procés sobiranista que viu Catalunya. I contradiuen el programa que els socialistes catalans van portar a les darreres eleccions. En moments de tensió segons qui ensenya unes costures que deixen en evidència el seu vestit. Si és que en porta. En el joc de l’oca tan transcendent que viu Catalunya els socialistes han caigut en el pou i han tornat a la casella de sortida.