Aquest divendres marca el punt d'entrada al Sant Jordi més llarg dels darrers temps: tot un cap de setmana d'exaltació eufòrica de llibres, de lectors, de roses i de la passió desfermada, ja sigui en públic o en privat. Trumfos que parlen de l'èxit incontestable que té la diada, aquí i arreu. Però, a banda d'una llargada excepcional, aquest Sant Jordi també serà únic perquè, per primera vegada, coincidiran procés i festa.
 
El procés, que fins ara mai havia tingut incidència a la festivitat de Sant Jordi, mou fitxa i es posiciona per obrir portes, per sumar esforços i per guanyar el pols al carrer. D'una banda, amb la campanya pel "sí" engegada per l'ANC i, de l'altra, amb el programa d'actes del Pacte Nacional del Referèndum. Dues vies de mobilització que demostren compromís i una il·lusió insubornable per possibilitar que els catalans decideixin el futur que volen tenir.

Amb el referèndum a l'horitzó immediat, la simbiosi creada entre anhels polítics i el desig de la ciutadania només pot portar grans guanys, lluny de la politització asèptica o de l'intent d'apropiar-se d'una festa que pertany, en si mateixa, a l'ànima del país. Cal gaudir aquest Sant Jordi com un fet extraordinari, però també com la demostració d'una manera de ser, de mostrar-se i de convèncer.
 
Un Sant Jordi que no viu allunyat d'un clam de llibertat i justícia, fet amb alegria i sense cap mena de complex. Un Sant Jordi que és l'afirmació més rotunda de la festa, amb tots els ingredients que fan d'aquesta diada un esdeveniment que traspassa fronteres i que diu molt del tarannà de qui cada any el propicia, el promou i el celebra.