Aquests dies les formacions independentistes han patit dos revessos jurídics d'una gravetat relativa. Els lletrats del Parlament de Catalunya van posar pegues a la forma en què Junts pel Sí i la CUP volien reformar el reglament per poder tramitar per la via ràpida -la lectura única no és gens estrambòtica, tal com expliquem en aquesta informació- la llei de Transitorietat. I aquest divendres el Consell de Garanties Estatutàries (una mena de Tribunal Constitucional sense caràcter vinculant) ha afirmat que la referència explícita al referèndum no acordat no s'ajusta a la Constitució. Afirmen que Catalunya no té competències per convocar-lo i que, si aquestes arribessin de forma sobrevinguda, els comptes de Junts pel Sí i la CUP ja són prou flexibles. En qualsevol cas, el dictamen demanat a instàncies de Ciutadans, PSC i PP no posa pegues, en canvi, a la partida genèrica de 5,8 milions del fons de contingència per a processos electorals i participatius.

La posició dels lletrats del Parlament i la del Consell de Garanties Estatutàries té dues lectures. La primera és sobre l'honradesa del debat polític i la segona sobre el seu realisme. Anem a pams. En el cas de la tramitació de la llei de Transitorietat, que els independentistes tenen guardada a pany i forrellat, s'han sentit queixes de l'oposició i d'alguns mitjans de comunicació en el sentit que es furta el debat i, fins i tot, que s'organitza un cop d'estat. Un plantejament curiós venint, en algun cas, de portaveus -és el cas de liberals, socialistes i populars- que han instat el Tribunal Constitucional a inhabilitar la presidenta del Parlament i els seus companys de la mesa per permetre debats parlamentaris sobre la independència i que abonen l'aplicació de l'article 155 per suprimir competències. El debat sobre la independència és important, és clar que sí. Però no crec que l'únic espai en què es podia fer, des del 2012 fins ara, fos en un tràmit parlamentari pensat per aprovar una llei per permetre el referèndum. Si es fa, i ells ajuden a que passi, la campanya de la consulta serà una gran oportunitat per fer aquest debat i emplaçar-se a respectar el resultat.

En el cas del Consell de Garanties -que observa el compliment de la llei vigent- les formacions unionistes i Catalunya Sí Que Es Pot, més avesada a la crítica agra que no pas a oferir solucions realistes per votar al setembre o en un termini raonable de temps, s'han afanyat a afirmar que tot plegat és la prova que el referèndum no és legal i que, òbviament, ni es pot ni s'ha de fer. Que no és legal és cert. Tenen tota la raó. Per a l'ordenament jurídic espanyol (la Constitució i l'Estatut, que és una llei orgànica espanyola que el TC va acabar d'afinar) Catalunya no és una nació i, per tant, no té dret a decidir ni res que s'hi assembli. Cap llei autonòmica ho pot incorporar. El referèndum de setembre s'haurà de fer contra la legalitat espanyola, en el llimb jurídic i segurament en un clima de tensió que difícilment resoldrà el que, des de Junts pel Sí, s'ha batejat amb certa innocència com el pas "de la llei a la llei". L'unionisme actua com si la llei espanyola permetés el ple exercici dels drets democràtics i la majoria parlamentària fos barroera i antidemocràtica. Cinisme pur i dur.

La contradicció entre el que es predica i es fa és evident. En els propers mesos l'independentisme es juga l'èxit del procés. Si no surt bé i tot plegat acaba en unes eleccions autonòmiques anticipades haurà de fer propòsit d'esmena i pensar què és el que ofereix a l'àmplia base social sobiranista. Com a mínim estaria bé poder dir que s'ha actuat sempre des de l'honradesa i el realisme. Altres ja no podran.