En altres articles he intentat explicar la importància que tenen les paraules, els mots, que utilitzem públicament alhora de configurar un imaginari col·lectiu. Ara som a les portes d’unes eleccions europees i els mitjans de comunicació faran un ús tendenciós de molts conceptes, alguns de forma voluntària i altres de forma inconscient. Ens trobarem que hom parla de solidaritat, cohesió, justícia social, etc i cap d’ells definirà a què es refereix quan usa aquestes paraules, què entenen quan parlen de “justícia social”, de “solidaritat”, etc.

Però el més flagrant de tot ens ho trobarem en el cas català. Hem de recordar que les eleccions europees tenen Espanya com a circumscripció electoral única. Això fa que al conjunt d’Espanya totes les candidatures siguin d’abast estatal. A les forces tradicionals “nacionales” cal sumar-hi les diferents coalicions de forces que tenen un àmbit electoral concret (CIU, PNB, Esquerra, Bildu, BNG, etc). Això vol dir, que el PSC no existeix, si és que en els darrers 15 anys ha existit, com tampoc existirà el PP Catalunya.

No conec si la llei permetrà un forat per cometre un frau electoral posant cartells amb un inexistent “cap de cartell” i un logo-imatge diferent a la resta de la circumscripció electoral del territori espanyol. Desconec si la llei tindrà un forat per permetre enviar als debats algú que no sigui el cap de llista o dependrà de la tolerància de la resta de forces que es presentin. El que sí que tinc molt clar, és que els mitjans de comunicació que vulguin ser equitatius i neutres en els espais dedicats no poden posar al mateix nivell el candidat de CiU, per exemple, que el del PSC (perquè no és real ni és veritat). Els electors catalans podran escollir entre votar CiU, ERC (o la coalició pertinent en el seu defecte) o PSOE o PP o etc. però no podran votar PSC.

En eleccions europees passades es va produir un fet simptomàtic: la Magdalena Àlvarez va rebre la major manifestació en contra d’un ministeri (infraestructures-RENFE, peatges, etc) de la democràcia i després va rebre un suport electoral a Catalunya boníssim. En part va ser degut que la seva cara, el seu logo, es va amagar durant tota la campanya electoral. Només sortien cartells d’un partit que no es presentava i que tan sols posava uns pocs candidats en la llista d’una altre. Els mitjans de comunicació haurien de ser curosos alhora de cobrir les notícies i quan es refereixin a un candidat català del PSOE no el tractin de cap de llista del PSC.

Imaginem que a la llista de CiU hi hagués un candidat (el numero 20 per exemple) que fos associat de Reagrupament i de Lleida. El podrien tractar els mitjans de Lleida com a “cap de Llista de RCAT a les europees? Amb espai propi, presència a debats de cap de llista, etc? Amb uns cartells diferents que a Barcelona, Tarragona o Girona?