Poques carpetes hi ha tan delicades a Catalunya com la llengua. Un assumpte espinós, perquè afecta sensibilitats, impacta en la identitat i té reverberacions polítiques inevitables. La política lingüística -no és cap secret, encara que sigui una veritat incòmoda- no ha estat prioritària en l'última dècada i, amb un ull posat a les enquestes sobre l'ús del català, el Govern malda ara per revertir la situació amb cent mesures en tots els àmbits. L'últim episodi que resumeix el context és el vídeo a TikTok -temps hi haurà per parlar fins a quin punt en una feina tan delicada com aquesta es pot estar fent servir de manera frívola una apliació d'aquest tipus- d'una infermera de la Vall d'Hebron en què expressa la negativa a treure's el nivell C1. La intervenció de la noia es completa amb un "podeu parar de parlar en català" dirigit a les seves companyes, com si li molestés escoltar unes paraules en la llengua del país on treballa.

Cadascú és lliure de pronunciar-se en els termes que vulgui, de mensyprear les llengües que li vingui de gust o de malgastar part de l'horari laboral gravant-se de manera innecessària. Però, en el cas d'algú que treballa en un sector públic tan vital com ho és el de la salut, el mínim és expressar un cert respecte. Respecte, especialment, per la llengua que parlen part important dels pacients que s'acosten cada dia a la Vall d'Hebron per ser atesos amb la professionalitat que distingeix el sistema sanitari públic. Està bé que l'hospital assenyali -ho ha fet en un comunicat- que comentaris com aquest "no representen" el centre -ningú en té cap dubte-, però el cert és que només calen un parell de visites al sistema sanitari per veure que la qüestió lingüística no és senzilla de gestionar. Un pacient que entra al metge parlant en castellà sap que l'entendran i que l'atendran adequadament; un pacient que entra al metge parlant en català no té la garantia al 100% que li respondran en la seva llengua. I, per tant, l'atenció ja no és òptima.

Quan es parla de protegir els drets lingüístics es tracta, exactament, de tot això: que algú que parla català pugui ser entès -i, per tant, atès- en la llengua que parla. I és el deure de les administracions que aquest dret -que és un dret fonamental- no es pugui vulnerar en cap circumstància. És bo atreure talent de fora de Catalunya per incorporar-lo al sistema de salut, és saludable tenir professionals que provenen d'altres països i que han decidit fer carrera aquí, però l'ús del català hauria de ser innegociable. Sense sectarismes i amb la màxima comprensió per part dels usuaris -a algú que no coneix la llengua no se li pot exigir que la parli al cap d'un parell de setmanes-, però amb la suficient assertivitat per no permetre cap cas d'indefensió per part dels qui s'acosten als centres de salut. La inflexibilitat a l'hora de garantir els drets lingüístics dels pacients és també una manera de fer pedagogia sobre el català en l'àmbit públic.

No és el mateix cas i per tant no és comparable al 100%, però segur que si una infermera o un infermer es desplacen al Regne Unit per raons laborals, acabaran aprenent l'anglès. Pot passar que no puguin ni posar-hi els peus sense parlar-lo. El mateix a Alemanya, o a França, o a qualsevol altre país del nostre entorn. I és probable que qui menysté el català com a idioma trobi una riquesa posar al currículum l'anglès, l'alemany, el francès. És aquesta concepció mal entesa de la pluralitat: sempre és millor saber dues llengües que saber-ne una, encara que aquesta una sigui tan universal com el castellà i permeti l'obertura de moltes portes confortables arreu del món. Perquè el que en altres estats -el Canadà, per exemple- és una concepció ben entesa del bilingüisme perquè es creuen de debò el federalisme, a Espanya això sempre ha costat, també amb el gallec i el basc. Més que una imposició, situar el C1 com a requisit per obtenir una plaça pública estable de feina és un senyal de respecte cap al territori on estàs vivint. Què té de dolent endur-se una llengua a casa quan s'acaba el teu periple professional a Catalunya?

I un exercici final: què hauria passat si el vídeo fos al revés? És a dir: si una infermera o un infermer s'haguessin gravat durant la jornada laboral vantant-se de no voler aprendre castellà? El carrusel de reaccions seria majúscul, el conseller de Salut hauria de comparèixer al Parlament i segur que acabaria caient alguna denúncia, possiblement admesa a tràmit més d'hora que tard. També hi hauria corredisses entre els dirigents independentistes per desmarcar-se del professional en qüestió i posar en valor la pluralitat i tolerància del sobiranisme. Aquest és el problema de fons: que hi ha un supremacisme -tolerat i acceptat de manera estructural, tenint en compte la diferència de parlants entre el castellà i el català- que acusa de supremacisme la part dèbil de l'equació. I aquest és el marc mental que porta una infermera a destinar part del seu horari a gravar-se queixant-se del "puto" C-1 de català i demanant a les seves companyes que no li parlin en la llengua del país on treballa. El problema és seu, però també de tots.