La imatge dels tres expresidents "assegudets" en filera carregant-se el referèndum, el dret d’autodeterminació i la voluntat dels catalans, tot alhora, era ben bé una manera d’estimular el vot el 1-O. Però al marge de l’agressivitat que ensenyaven, la fermesa en la negativa i la complicitat en la defensa d’un model d’Estat i de poder que ells van contribuir a solidificar, al marge d’això, hi ha alguna cosa més preocupant. I és el fet que cap d’ells –i he sentit alguna versió allargassada de la compareixença-, cap, no va fer esment del problema com a tal problema. És a dir, tenim un problema amb els catalans i l’haurem de solucionar. Ni un gest! Aquells que demanen una solució política al conflicte haurien de mirar aquest vídeo.
L’unionisme es caracteritza per la manca d’argumentació. En les tertúlies hi ha càrregues de profunditat vers els procediments: que si les urnes, que si el cens, que si el Parlament. Però no se sent els tertulians presentant raons consistents per quedar-nos a Espanya; en tot cas, els arguments són a la contra. Quines coses ens passarien si marxem. Mai no ens diuen per què Espanya ens ha de resultar atractiva. I els tres tenors del poder són això: no hi ha un problema real a resoldre, sinó un càstig a aplicar. La qual cosa és precisament part del problema. El fet de no haver respost a aquelles 40 i escaig peticions que Artur Mas va portar a la Moncloa! On és la tercera via, senyors expresidents?
Els màxims representants del poder polític ens diuen: ni ara ni mai no hi haurà dret a l’autodeterminació, és un disbarat, un nyap, una aberració que ens durà la ruïna. Tampoc ens preguntem per què la voleu, l’autodeterminació: ja saben que estem manipulats! Dos del PSOE i només un del PP. I no és cap consol que el partit socialista els hagi abaixat del poder intern: continuen sent part del poder simbòlic de l’Estat, aquest que ens nega el pa i la sal, i que els convoca perquè diguin exactament allò que han dit i allò que no han dit. I tan contents que hi van, orgullosos de complir amb el deure.