Els analistes coincideixen a considerar que l’etapa presidencial de Barack Obama està plena de llums i ombres. Pel que fa a la gestió documental i als arxius, el balanç és positiu. Obama va iniciar el seu mandat reforçant el Govern Obert amb tot un seguit de normativa i l’ha tancat abordant en la seva darrera roda de premsa, el 18 de gener, un tema cabdal en relació amb l’accés a la informació: el cas de Chelsea Manning, l’ex-soldat de l'Exèrcit dels Estats Units que va filtrar material classificat a la pàgina web WikiLeaks. De la compareixença d’Obama, cal destacar la seva reflexió sobre la necessitat de trobar l’equilibri entre la transparència i l’accés a la informació. Un plantejament, el de l’ara ex-president dels Estats Units, que cal considerar fruit de l’experiència, coneixement i responsabilitat que comporta ocupar un dels llocs de poder més importants del món.

A Catalunya, i concretament al Departament de la Presidència de la Generalitat, seguim principalment el model de gestió documental nord-americà, basat en el tractament dels documents des del moment de la seva creació, planificant-ne la seva gestió i donant-li un pes específic a les organitzacions.

Des del restabliment de la Generalitat, tots els presidents han mostrat interès i preocupació per la gestió dels seus documents. Així, hem treballat per preservar els fons documentals dels ex-presidents Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, i tots ells van estar d’acord a transferir-los a l’Arxiu Nacional de Catalunya, el seu destí natural en tant que arxiu històric de l’administració, per a la seva conservació.

Pel que fa al president Puigdemont, és prou coneguda la seva sensibilitat envers els arxius i la gestió documental. Bona mostra d’això es la referència explícita que va fer a la importància dels arxius en el seu discurs d’investidura al Parlament de Catalunya: “Girona és una escola de grans personatges dels quals aprenc cada dia que m’hi aproximo; els qui tinc la sort de conèixer, els que he tingut la sort d’haver conegut o els que tinc l’oportunitat, a través dels magnífics serveis dels arxius municipals, de poder-me endinsar en el seu coneixement i en la seva obra”.

És amb aquesta consciència del valor dels arxius que des del Govern abordem un gran repte del segle XXI com és l’accés i preservació dels documents electrònics. En un article publicat en aquest mateix diari, el president de l'Associació d'Arxivers-Gestors Documentals de Catalunya, Joan Soler, es feia ressò del projecte End of Term Web Archive, creat a l’inici del mandat d’Obama per conservar els documents publicats al web de l’administració. A Catalunya, el Departament de la Presidència també està treballant des del 2012 en la conservació i difusió de les pàgines web i dels seus continguts mitjançant el projecte PADICAT(http://www.padicat.cat/). Liderat per la Biblioteca de Catalunya, té com a missió recollir, conservar i difondre el patrimoni digital de Catalunya nascut a Internet. Gràcies a aquest projecte, el Departament està conservant les seves pàgines institucionals i, especialment,  les del president de la Generalitat i del Govern.

A casa nostra disposem d’una bona Llei d’Arxius, que ja des de l’any 2001 considera la gestió correcta dels documents un element essencial per a les administracions públiques pel que fa a la seguretat jurídica, a l’actuació eficaç i transparent amb obertura a la participació ciutadana. A més, la Llei de Transparència i  el Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu estableixen uns criteris generals en referència a la documentació. Però encara queda molt per fer: és necessari un reglament sobre la gestió dels documents públics presidencials i dels alts càrrecs que completi el marc d’actuació.

Un altre fet que no es produeix al nostre país i que si es dóna en altres entorns, com l’anglosaxó o els països llatins, és la presència social dels arxius. A Catalunya, encara no es coneix prou per què serveixen els arxius, raó per la qual no hi ha una pressió social sobre les seves actuacions. És per aquest motiu que la funció de preservació i difusió l’estem fent principalment des de les mateixes institucions públiques.

Així doncs, anem fent camí. Lentament, però amb el convenciment que si volem crear un país il·lustrat i obert  la gestió documental i els arxius són i seran un element a tenir molt en compte.