No vam encertar-la gaire el passat dia 23 al Parlament. Deixem de banda els dos partits de la recalcitrància, disposats a negar l’evidència que es revela en els números i, pel que fa a Ciutadans, en el seu propi discurs sobre la decadència del sistema doncs haurien d’admetre que també una part del problema rau en la distància abismal entre el que diu la llei i el que la gent anhela. Deixant-los de banda, cal admetre que el document signat per dos terços dels assistents a la votació, allò que al cap i a la fi haurà de jutjar la història, coixeja.

Vagi per endavant que negociar la sobirania és tant com rebutjar-la. És ben cert que la posició del PSC, negant la sobirania al temps que afirma el dret a decidir, o esperant que qui la nega pensi una fórmula per exercir-la o fer-la realitat, és del tot delirant; però és raonable dins la seva aposta per la candidata buida i contradictòria que pensa oposar a Rubalcaba, tot i que això els impliqui desaparèixer pel forat de l’aigüera dels nous temps a Catalunya. Però el que ens ha d’importar és el paper, i el paper diu que tenim dret... a exercir el dret a decidir (!) i que som subjecte jurídic sobirà, és a dir, que ja hem exercit en el passat el dret a decidir ser sobirans jurídics....

Val, suspesos en argumentació jurídica, però com sigui que em diran que aquests no és temps de filar prim en Dret, ans d’acció política agosarada, ara toca mirar-se amb mil parell d’ulls el “després de..”. I en la foto veiem un ratolí català buscant la forma de no sortir escaldat: que si Llei de consultes sense efecte vinculant, que si cens electoral amb jovent de 16 anys per completar-ho...Mentre tant a Madrid, la mateixa mestressa que diu que això del 23 no té importància, que el 80 són quatre i el que diuen no res, s’apresta a cridar la tropa de juristes per tal de buscar-li les pessigolles al tema. El gat jurídic esmolant les urpes, el ratolí polític buscant regles ad hoc.

La sobirania política sols existeix exercint-la. La jurídica és el resultat d’aquest exercici. Estem, com diria Marx, al primer capítol de la primera part del pròleg. L’estratègia jurídica adoptada per trencar l’ou i fer la truita és important; però molt més ho és la verticalitat de l’esquena dels líders de tota mena que ha de tenir l’operació. Altrament, tindrà raó el gat.