Tant que s'havia repetit que això del referèndum pactat era una "pantalla passada", i ara torna a estar al bell mig del llenguatge processista, com la vella melodia, encara que per dissimular-ho es combini amb cícliques (els dimarts i els dijous, potser?) apel·lacions èpiques a l'1 d'octubre.

I bé, sembla tan cert que el referèndum acordat és la solució més higiènica per resoldre la qüestió catalana com que l'Estat espanyol només considerarà oportú acollir-s'hi en aquell hipotètic cas en què no li quedi altre remei.

L'Estat només podria arribar a acceptar un referèndum si estimés que el preu de no fer-lo pogués ser més car, que l'alternativa a celebrar-lo fos encara més amenaçant. No crec que un país deixi de ser democràtic pel fet de no contemplar el dret a l'autodeterminació, de la mateixa manera que, per exemple, Itàlia és un estat democràtic encara que no reconegui plenament el matrimoni gai (tampoc no ho fa encara Àustria, on serà legal a partir del 2019).

Parlem, en tot cas, de graus de refinament de la democràcia. A l'Estat espanyol es poden donar condicions sobrades perquè a Catalunya es resolgui una qüestió com la que ens ocupa amb el mateix mètode emprat al Canadà o el Regne Unit, i és natural que l'independentisme insisteixi en aquest punt.

Però, si l'Estat continua tancant la porta a aquesta via, un cop i un altre, al llarg dels anys, es pot pensar que està donant raons al moviment republicà perquè acabi tirant pel dret com ja va fer (o simular que feia) l'octubre del 2017. Les demandes democràtiques massives, pacífiques i continuades, si no s'atenen, poden acabar rebentant en una detonació incontrolada, i amb més gent sumant-s'hi encara i invalidant, potser i finalment, l'argument (poderós) que l'independentisme no arriba al 50%.

Però, ja que s'ha recuperat una eina que fa quatre dies semblava caduca, la del referèndum acordat, potser es podria anar més enllà i trencar alguns tabús més. Per fer-ho tot més fàcil i posar més en evidència als qui continuïn rebutjant-lo. Per exemple, allò de la resposta múltiple: quedar-nos com estem, nou encaix, federalisme, estat independent... Per què no? De què tenim por? Si tan segur està l'independentisme que és majoritari no hauria de témer que totes les opcions apareixessin a la papereta.

Tot seria començar-ne a parlar, trencar el dogma religiós de la unitat territorial espanyola. O el percentatge: a Montenegro, la UE va imposar que el sí tingués un mínim del 55% de vots al darrere. És injust? Mireu, la vida és complicada. De nou, es tractaria de posar sobre la taula totes les facilitats perquè negar-se a seure i parlar-ne quedés a la foto com una mostra d'intransigència troglodita. Fins i tot aquella extravagància de fer votar tots els espanyols: doncs sí, l'important seria que es votaria a Catalunya.

L'independentisme pot jugar en el futur amb la barreja de dos ingredients: la insistència en el referèndum amb totes les comoditats i concessions i l'advertència velada que la negativa reiterada a tan sols parlar-ne podria derivar, fins i tot a contracor o sense control, en un nou "pollastre" (llenguatge Puigdemont) com el de fa un any, que probablement acabaria igual de malament però que podria arribar a perjudicar tant Catalunya com Espanya.

Però qualsevol hipòtesi remota d'èxit ha de passar pel requisit d'una majoria social clara com a punt de partida inexcusable: que en el pròxim cicle electoral, la suma dels partits independentistes superi repetidament el 50%. Ara per ara, les eleccions són l'única via de demostrar-ho.

I perquè això passi, l'independentisme hauria de guanyar més partidaris, i per guanyar més partidaris, la seva expressió institucional més alta, governamental i presidencial, hauria de sotmetre's a un correctiu sever en matèria de prestigi: estratègic, polític, intel·lectual.

Perquè a la llum dels episodis dels darrers dies, de la successió d'errors registrats i del festival de dobles llenguatges, ara per ara l'efecte que pot produir el projecte republicà no és el d'instigar noves adhesions engrescades sinó de sortir-ne corrents cames ajudeu-me.