Amb els resultats a la mà i després de la nefasta campanya que han fet tots els partits, tot fa pensar que la repetició electoral respon a un intent de rebaixar el preu d'una gran coalició formada per PP i PSOE. Pedro Sánchez ja hi insistia abans de convocar eleccions, però calia posar les coses més fàcils a un Pablo Casado que encara creia que tindria possibilitats de sumar amb Vox i Ciutadans. 

Encara és d'hora per dir-ho i les posicions negociadores poden fer moltes voltes, però aquells que parlaven d'irresponsabilitat de Pedro Sánchez aviat en lloaran el sentit d'estat. Amb la convocatòria de noves eleccions, el PSOE s'haurà carregat Ciutadans i haurà convertit Vox en tercera força per definir-se a través del monstre de l'extrema dreta i alinear-se així amb els altres estats europeus. Podemos va a la baixa i el PP es queda sense excuses per no facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Unes terceres eleccions semblen impossibles, i així és com el sistema es replega per expulsar definitivament l'independentisme de les dinàmiques institucionals. 

Els partits independentistes, per la seva banda, només podran muntar xous innocus des de la irrellevància, encara que aguantin o fins i tot creixin. A la llarga, l'estat optarà per la indiferència i intentarà que l'independentisme mori per esgotament mentre s'enfronta com pot a les seves contradiccions. 

Facin el que facin i adoptin l'estratègia que adoptin, el congrés no és una plaça fàcil per als partits processistes. Suposant que puguin fer Espanya ingovernable - cosa que ara mateix és poc probable-, totes les decisions que hi prenguin seran difícils d'explicar i els aniran afeblint tant o més que la inoperància del govern efectiu. 

Amb una mica de sort, aquestes eleccions tancaran definitivament un cicle i obligaran els partits processistes a repensar les seves estratègies alhora que afloren nous espais polítics. Per si no havia quedat prou clar, d'Espanya no se'n pot esperar res i a l'hora de defensar-se es força més hàbil que els qui creuen que poden rebentar-la des de dins. Se'n diu poder, i no només cal tenir-lo: s'ha de voler exercir.