La pèrdua de l’audició i els trastorns de l’equilibri afecten una part important i creixent de la població. Malgrat l’impacte poblacional hi ha infravaloració social i sanitària. La Facultat de Medicina de la UVIC-UCC està treballant per fer aportacions acadèmiques de docència, recerca i innovació. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ens alerta que gairebé un 20% de la població mundial, 1.600 milions de persones de les 8.000, tenen problemes d’audició. Més un 6% de la població amb problemes greus d’audició i síndrome vertiginós. Una de cada tres persones de 65 anys o més tenen presbiacúsia. A Catalunya s’estima que més de 450.000 persones de 65 o més anys tenen problemes d’audició i una xifra similar de trastorns de l’equilibri. I més d'uns 1,4 milions pateixen hipoacúsia o alt risc de pèrdua.

La presbiacúsia és el deteriorament progressiu del sistema auditiu en les edats més avançades degut a una alteració degenerativa del teixit auditiu. Entre la població jove les pràctiques d'ús de dispositius d’àudio poc segurs amb més de 80 decibels generen problemes auditius. La contaminació acústica dels nostres hàbits, de les ciutats, dels llocs de treball o en el lleure generen alt risc de pèrdua auditiva entre els nens, joves i adults joves. En els nens els problemes auditius són deguts a malalties congènites, genètiques, infeccioses o medicamentoses, però també pateixen la contaminació acústica.  

La pèrdua d’audició pot ser sensorial (l’Òrgan de Corti de la còclea s’atrofia), metabòlica (atròfia vascular), neural (pèrdua de fibres nervioses de la còclea el sistema nerviós central) o per trastorns mecànics o per combinacions d’aquestes. El soroll ja és el segon factor de contaminació més perjudicial a Europa després de la de l’aire. La vida contemporània és globalment i progressivament més sorollosa. La contaminació acústica és un problema de salut pública de primer ordre.

El so no hauria de superar els 80 decibels. Escoltar música, sèries, ràdio amb auriculars des del mòbil, tauleta o ordinador per sobre de 80 decibels provoca sobrecàrrega de l’oïda interna. Si els traumes sonors són sovintejats els efectes en forma acúfens o pèrdua d’audició es donaran amb molta alta freqüència. De manera més aguda en el cas dels acúfens i passats els anys, com a sordesa, 20 o 40 anys. Igual que el tabac que dona moltes patologies a llarg termini.

La majoria de persones joves o adults joves no consulten al metge. Quan sortim d’una discoteca, concert o lloc amb molt soroll després de tres, quatre o cinc hores podem patir acúfens. Vol dir afectació oïda interna que pot ser aguda i reversible o si és recurrent pot haver-hi pèrdua funció auditiva o vestibular. La pèrdua d’audició comporta aïllament, dificultats de comunicació, d’aprenentatge, fracàs escolar, baixa ocupació i treballs menys qualificats. La hipoacúsia genera menys estímuls especialment als nens, joves i persones grans, generant malestar emocional, trastorns de la conducta i de la cognició. Les persones amb sordesa són, en moltes ocasions, invisibilitzades, estigmatitzades, discriminades.

La possibilitat diagnòstica i terapèutica mèdica, quirúrgica i tecnològica ha anat progressant els darrers anys. La medició a través de les audiometries o potencials evocats pot fer anàlisi rigorosos quantitatius i qualitatius de l’audició des del naixement i a qualsevol edat. També la sensòrica mesura la contaminació ambiental. La detecció precoç, el diagnòstic causal i la indicació terapèutica són cabdals per minimitzar els danys. Les tecnologies auditives: audiòfons, implants coclears junts amb les tecnologies digitals tenen un impacte extraordinari en la millora de la funció auditiva i la socialització de les persones sordes.

La Fundació d’Estudis Superiors de la Salut (FESS), titular de la Facultat de Medicina de la UVIC-UCC, treballa per poder impartir un nou grau d’Audiologia, inexistent a l’Estat Espanyol, però totalment consolidat a nivell europeu i internacional: els Estats Units des de la Segona Guerra Mundial, Austràlia, Regne Unit, Portugal, Àustria, Suïssa, Dinamarca, Bèlgica, Suècia, Irlanda, Israel, Itàlia, Polònia, entre altres, disposen de professionals experts amb la medició qualitativa de la funció auditiva i vestibular i en la indicació personalitzada, conjuntament amb els especialistes clínics i la mateixa persona, de la tecnologia auditiva, implant coclear o audiòfons.

En aquests estats els audiòlegs treballen en els hospitals, en la comunitat, de suport a l'atenció primària, en les entitats de salut laboral, amb els sistemes de salut públics i privats per fer cribratge a població de risc i campanyes de prevenció, en les empreses de fabricació de tecnologia conjuntament amb enginyers. Els audiòlegs, graduats i amb especialització postgraduada per àmbits (pediatria, implants coclears, audiòfons, presbiacúsia, salut laboral, joves…) tenen coneixements i habilitats mèdiques i tecnològiques. Treballen en equip amb metges especialistes en Otorinolaringologia, metges i infermeres d’atenció primària i comunitària, geriatres, tècnics amb formació de Cicle Formatiu Grau Superior (existent en el context català, espanyol), logopedes (expert en llenguatge), enginyers, professionals de l’educació, de la salut laboral i la salut pública, local i nacional.

Durant tres dies (9-11 novembre enguany) a la Universitat de Vic-Central de Catalunya s’ha celebrat un campionat europeu d’innovació, I-Day, entorn de la “Democratització de la Salut Auditiva”. Quaranta estudiants de cicles formatius d’autodioprotesistes (IES Castellarnau Sabadell i Centre Jesuïtes del Clot) i d’enginyeria, a través d’un Hackaton, han elaborat propostes d’aquest repte. La UVIC-UCC com a soci acadèmic, Eurecat i la Fundació TIC Salut i Social, com a socis tecnològics i l’Institut Català de la Salut-Germans Trias i Pujol-Metropolitana Nord com a soci clínic han liderat aquest esdeveniment europeu. Els guanyadors aniran a Viena a final de mes per compartir amb altres estudiants europeus. El Dr. Roca-Ribas, cap de Servei ORL (Otorinolaringologia) de l’Hospital Germans Trias i Pujol, PDI de la Facultat de Medicina, és el director acadèmic del nou projecte d’Audiologia de la UVIC-UCC, amb els partenariats nacionals i europeus: docents, de recerca, innovació i empresarials.

En la gran majoria d’estats amb sistemes sanitaris consolidats les tecnologies auditives, inclosos els audiòfons, formen part de la cartera pública, finançats totalment o parcialment. Cal només passejar pels carrers de les nostres ciutats i veure el creixement dels centres audiològics i l’increment de publicitat en mitjans televisius de grans públics. Catalunya no fabrica tecnologia auditiva i caldrà acompanyar-los per la ubicació de centres de producció al nostre país. Les recomanacions internacionals demanen als estats, a les regions que prioritzin el repte de la salut auditiva, des de la prevenció i l’accés universal al diagnòstic precoç i als tractaments.