Si mirem enrere i resseguim tot el camí que els catalans i catalanes hem fet, ens adonarem que hem anat superant tota mena d'obstacles que ens intentaven barrar el pas. I no parlo només del procés de transició nacional emprès els darrers anys. La història ens explica com la resistència a la derrota de 1714, els anys de la fosca, els continus passos enrere del sistema polític i institucional espanyol, la dictadura i la pèrdua de les llibertats ens han posat a prova de manera clara i evident. Ho han fet, diguem-ne que ens han posat a prova, des de la perspectiva de la nostra capacitat de resistència com a poble. Malgrat tot, hem tingut la capacitat de perseverar, de seguir-hi sent, quan probablement Espanya confiava en la nostra residualització. Som perquè volem ser.

En aquells moments el repte era el de la resistència nacional. Però avui el repte no és només la resistència. El repte d'avui, el d'aquest 2015, és guanyar la majoria social a favor de l'estat català.

Hi volem ser tots, hi volem tothom. Sortim a convèncer i a explicar que la Catalunya estat no és només una dèria romàntica. És el convenciment d'aconseguir l’instrument que ens permetrà la plenitud nacional, però també que permetrà oferir als nostres ciutadans la plenitud de benestar que es mereixen. Al cap i a la fi, busquem construir el millor país del món: lliure, ple i just.

El repte és guanyar. I malgrat que les circumstàncies són complicades ens hauríem de sentir privilegiats de poder-ho viure. Moltes generacions de patriotes ho van somniar. La història ens ha regalat ser protagonistes del somni. No fallem! Guanyem!