El rescat d'Adelson

14 de juny de 2012
Ja és ben bé que no estem mai contents. No pot ser altrament. Si alguna cosa ha generat debat sobre quina Catalunya volem, aquesta és Eurovegas. Com poques. Com cap vaja. No per si hem de ser independents, federals, xuclats per Europa, o més autonòmics que mai. No políticament, sinó de què hem de viure.

Eurovegas se’ns pot presentar com un oasi d’aigua enmig del desert, una inversió que pot eixugar aquests més de 700.000 aturats que tenim, però ni això ens satisfà. Per molt que el Govern, ja sigui per via del conseller Recoder, o Mas-Colell, o pel propi president, diguin que no serà a qualsevol preu, que no serà ni cap illa fiscal, ni cap illa laboral. No en tenim prou, corre més el discurs a la contra. També és més fàcil, també és el més assenyat, no deixar-se enlluernar pel diner, ni que sigui en temps de rescat.

Perquè com a rescat es deu haver d’acceptar, sinó la desmesura que s’insinua no deu ser suportable. De fet la jugada seria que Adelson pogués concentrar al Baix Llobregat, o allà on siguin que es vulgui instal·lar, tot el parc immobiliari que tenim per col·locar, tot aquest munt de pisos, de construcció que sembla que, combinada amb una gestió i tendència allunyada del més exemplar, ens ha dut fins aquí.

També és clar que un projecte d’aquest estil, si no es fa amb mesura, topa amb el discurs dels valors, el de la meritocràcia i l’esforç. Si ho volem agafar per aquí tampoc ho tindrem fàcil. És clar seria molt millor que tinguessim els cervells de l’Appel, o del Windows, passejant en bicicleta i jugant a ping-pong mentre pareixen idees i ginys que mouen el món. Però sembla que de  moment tenim això? Què fem? Donem feina, o seguim fent més gran l’esvoranc, la fractura social amb un exercit d’aturats?

Què hem de fer seguir construint cotxes? Aquest sector que mira que té seqüeles per la salut de tots plegats no aixeca tants recels, o la brutal concentració de petroquímiques que hi ha a Tarragona, o la de nuclears, això deu fer un gran bé per la salut ciutadana. Potser no aixeca tant debat perquè no és al Baix Llobregat, ni a tocar el cap i casal.

Que fem, ara que sembla que Esperanza Aguirre diuen que s’ha quedat sense inversió estrella, la volem o no la volem? Jo em pensava que ho volíem tot, que aspiràvem a tot. Ja ho tinc: instal·lem l’Eurovegas a les Terres de l’Ebre, a Lleida o al Camp de Tarragona, així no tindríem debat i l’impacte i la generació de riquesa encara seria més gran.