Diuen que els partits d'esquerres es dessagnen en violentes lluites intestines mentre que la dreta, cavallerosa i senyorial, sap guardar les formes i fingir unanimitat en les seves files. Ens ho han repetit tantes vegades que hem acabat per creure'ns-ho. Alguns justifiquen la teoria adduint que l'esquerrà és de naturalesa inconformista fins i tot amb els seus. Se suposa, llavors, que el dretà és gregari o pragmàtic i tanca files amb qualsevol estructura de poder sense atrevir-se si més no a discutir-la.
El problema és que totes aquestes falòrnies no són certes.
Lee aquí el artículo de Jonathan Martínez en castellano.
Clar que existeixen esquerres mal avingudes, escissions, sigles noves que apareixen amb gran soroll i desapareixen en el més clamorós dels silencis. Però també les dretes caminen tot el dia a bastonades. Només cal mirar la tangana que tenen muntada els nois de Vox. Santiago Abascal, que va arribar per salvar Espanya muntat a lloms de l'article 155, s'ha revelat com un cabdill despòtic i aprovechategui, sempre disposat a tallar el coll de qualsevol que s'atreveixi a fer-li ombra.
L'última víctima de l'escabetxina és Espinosa de los Monteros. L'exdiputat, fill del marquès de Valtierra, explica que Vox li ha obert un expedient per expulsar-lo del partit. A Javier Ortega Smith, fundador i exvicepresident de l'embull, li ho van carregar al març entre greus acusacions d'indisciplina. Segons sembla, el ganàpia s'aferrava al seu micròfon de portaveu a Madrid quan la direcció tenia altres plans. La purga de Benito.
Sense pensar-s'ho dues vegades, Ortega Smith s'ha posat a cantar La Parrala. Compte que Abascal, mà a mà amb Garriga, ha conspirat per a llevar-li-ho d'enmig. A Garriga l'acusa veladament de caminar amb arranjaments fiscals a través de la direcció de Vox. Les imputacions més greus contra Abascal, en canvi, venen de boca d'un altre dissident. Segons Juan García-Gallardo, l'esposa del generalíssim de Vox cobra com a consultora a través d'un proveïdor del partit. Garriga ja ha deixat caure que posaran als bocamolls d'aneguetes al carrer. Els acusa d'actuar al servei de Gènova.
Resulta que Vox camina amenaçant de portar als jutjats als qui han criticat les últimes aventures dels alevins de Revolta. Fa un temps, El Plural va publicar uns àudios que suggereixen un suposat ús indegut de les donacions destinades a víctimes de la DANA de València. Vox, suport del PP en la Comunitat, va voler apagar el foc amb la tàctica de l'aspersor. “Ens inventem alguna pollada i ja està”, deia en les gravacions Arturo Villa, assessor de Jorge Buxadé a Brussel·les.
La idea d'una dreta cavallerosa i senyorial és una llegenda urbana tan enginyosa com el monstre del llac Ness o el Chupacabras. De fet, les punyalades entre senyors s'han convertit en un gènere periodístic amb entitat pròpia. Es diuen “Fatxa Wars” i esperem amb ànsia el següent capítol, la pròxima pel·lícula, la nova saga.