El 2018, Luiz Inácio Lula da Silva -Lula-, qui havia estat president del Brasil en dues ocasions de 2003 a 2010, no pot enfrontar-se a Jair Bolsonaro, perquè està empresonat acusat de corrupció fins que el 3 de juliol de 2019 és declarat innocent. L’1 de gener de 2011 l’havia substituït Dilma Rousseff, també del Partit dels Treballadors (PT), que era destituïda l’agost de 2016 per "manipulació de dades comptables". Sis anys més tard se la declara innocent per manca de proves.

El líder del PT havia finalitzat la seva presidència amb un 83% d’aprovació. Tanmateix, gran part de la popularitat de 2010 s’ha esvaït una dècada més tard, i, l’octubre de 2022, en un Brasil dividit en dos blocs antagònics i aferrissadament enfrontats, Lula guanya les eleccions presidencials en segona volta a Bolsonaro per una diferència de l’1,8% dels vots, 50,9% per 49,1%, la distància més curta en el Brasil democràtic: Lula obté 60.345.999 vots i Bolsonaro 58.206.354. A més, en la Cambra de Diputats, el Partit Liberal (PL) de Bolsonaro disposa de 99 diputats d’un total de 513 -uns 200 amb els partits aliats- per 67 del PT i 14 del Partit de la Social Democràcia Brasilera (PSDB) de Geraldo Alckmin, que fa tàndem amb Lula com a vicepresident. Tot un encert perquè el líder socialdemòcrata, que es posiciona en el centredreta i és un antic adversari de Lula, representa les elits del sud i del centre del Brasil i es veu com una garantia contra possibles nacionalitzacions o un gir sobtat cap a l’esquerra radical del govern. Però, amb els seus aliats al Parlament, arriben a 126 escons. El risc d’impeachment amenaça doncs el pròxim mandat de Lula, sobretot després de la violenta reacció dels partidaris de Bolsonaro, que amb l’ocupació de la Plaça dels Tres Poders a Brasília rememoren, amb complicitats entre les forces armades i el poder judicial, l’assalt al Capitoli estatunidenc del 6 de gener de 2021.

Però, el Brasil que havia deixat Lula el 2010 -sisena potència econòmica mundial (avui vuitena), mitjana de creixement del PIB del 4%, reducció en 20 punts del nivell de pobresa que se situa en el 21% de la població- té poc a veure amb el Brasil que hereta ara. En efecte, rep un país de 217 milions d’habitants que pateix una greu recessió, iniciada amb Rousseff, que ha donat lloc a una dècada de baix creixement econòmic, augment de la pobresa, la fam i la desigualtat i escàndols de corrupció. El 2020 (any del confinament), la taxa de creixement del PIB és negativa (-3,9%), el 2021 creix entorn del 5%, però el 2022 és només de l’1,6%, la xifra més baixa de les principals economies de l’Amèrica del Sud. El PIB per càpita també ha conegut un retrocés i l’índex de pobresa ateny el 24,3% de la població el 2021 (8,3% de pobresa extrema). Per això, en el discurs d’investidura, Lula parla de "rescatar de la fam 33 milions de persones i de la pobresa més de 100 milions de ciutadans", dels quals un 70% són negres i una majoria dones. A finals de 2022, hi ha 9,5 milions d’aturats, una xifra assumible en comparació al pic de la pandèmia (15 milions). També la inflació és suportable (un 12% l’abril de 2022 i un 8,7% a finals d’any). En canvi, és l’octau país (tots llatinoamericans, excepte Sudàfrica) amb més violència (22 homicidis per 100.000 habitants, el 77% són joves negres).

En suma, Lula promet deixar enrere l’odi i la divisió, millorar la sanitat i l’educació, aturar la desforestació de l’Amazònia i reduir la fam i la pobresa. Però, no ho tindrà fàcil, perquè li manquen suports parlamentaris davant la majoria de dretes, haurà de negociar amb el denominat centrão -200 diputats que voten segons el que poden obtenir- i, tot i haver perdut, Bolsonaro compta amb gairebé la meitat dels votants, sobretot de sectors de la població vinculats a l’agroindústria, les forces armades i els evangèlics pentecostals, una església ultraconservadora fundada a Xile el 1909 amb forta incidència al Brasil.

Lula té a favor seu el gir a l’esquerra de l’Amèrica Llatina on hi ha governs d’esquerres en les sis grans potències econòmiques: Brasil, Mèxic, Argentina, Colòmbia, Xile i, tot i la incertesa provocada pel fallit intent d’autocop d’Estat del 7 de desembre de 2022 protagonitzat per l’avui empresonat president Pedro Castillo, Perú. En definitiva, com apunta la investigadora del CIDOB Anna Ayuso, per revertir els quatre anys nefastos de Bolsonaro Lula pot intentar tornar a situar el Brasil en l’escena internacional i apostar per revitalitzar MERCOSUR (Mercat Comú del Sud), per retornar Brasil a UNASUR (Unió de Nacions Sud-americanes) i per jugar un paper més actiu a l’OEA (Organització dels Estats Americans) i a la CELAC (Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys), i utilitzar aquest protagonisme per reactivar l’economia i finançar plans socials que creïn llocs de treball i millorin el nivell de vida de la població com va fer en els mandats anteriors.

I això cal fer-ho sense trencar els difícils equilibris d’una política exterior autònoma que inclou els països de l’Amèrica Llatina i de forma preferent els EUA, la UE, Rússia i la Xina (principal soci comercial de Brasil i un dels inversors més importants), països aquests darrers amb els que comparteix l’organització dels BRICS. Les relacions amb Rússia poden crear tensions amb els EUA arran de la guerra d’Ucraïna i les relacions comercials amb la Xina tenen repercussions internes: d’una banda, aquest comerç beneficia al sector agro-exportador, que ha donat suport a Bolsonaro, però, juga en contra de dos dels objectius principals del govern: la preservació de l’Amazònia i la reindustrialització. Difícil quadratura del cercle que només Lula pot dur a terme. El temps ho dirà, però, amb tot, ha estat un encert presentar-se com el garant de la democràcia i de la Constitució davant les escomeses del bolsonarisme i l’extrema dreta.