La feina em duu irremeiablement a treballar fora de Catalunya, i per a mi això implica sortir de les meves zones de confort. A casa nostra no he de donar explicacions de per què soc català, per què el parlo i per què alguns o molts, massa per a ells, volem la independència. Quan has d'agafar l'AVE i plantar-te a Madrid o una capital castellana la cosa canvia. Evidentment, hi ha nombroses i notables excepcions, però sempre que parlo amb ells, penso en els milers de catalans que cada setmana agafen la maleta i se'n va a vendre per les Espanyes, a participar en un consell d’administració d’una multinacional situada allí, o a gestionar ajudes o finançament en dependències governamentals de l'Estat, que difícil deu ser esquivar aquell malviure que segreguen vers el català.
Madrid és una ciutat amb percentatge de gent desvagada superior a la resta de l'Estat, té molts rendistes, molts aconseguidors que viuen en aquest magma que barreja sistemàticament el públic i el privat i que amb un parell d'hores al dia fan, molt alt funcionari dedicat més a la tertúlia davant d'un cafè o un bon Rioja o Ribera de Duero.
Quan es disposa de temps i gent hi ha més capacitat de fabular i escampar-ho als quatre vents. L'antiga Grècia va tenir la seva màxima eclosió cultural i filosòfica en un període llarg de bonança, de grans collites, d'excedents i d’excel·lent comerç. Una part de la població, la més preparada, es podia dedicar a pensar. L'actual Madrid no sembla que vagi a fer una nova escola filosòfica emulant Sòcrates, Plató, Parmènides o Aristòtil, sinó que el seu excedent de diners i de temps el dediquen al rumor.
Ara mateix, un dels darrers rumors que circulen per moltes tertúlies “de gent ben informada” afirma que l'entesa formada pel magnat i filantrop George Soros, el fundador i propietari de Microsoft, Bill Gates, i la família Rothschild intenta dominar Espanya i de pas condicionar la Unió Europea mitjançant Pedro Sánchez. Un rumor que deixa en res les abominables aliances contra natura i antiespanyoles que el president espanyol ha hagut de teixir amb l'esquerra espanyola i independentistes catalans, bascos i gallecs. Aquí ja estem parlant d'una conspiració major, la mà negra ve de fora. La teoria de La conspiració de Soros i cia es va anar coent des de fa temps en els cercles més atrabiliaris de l'extrema dreta americana i ara l'han dut cap a la capital espanyola embolicant pel mig al president espanyol.
El fet que George Soros decidís instal·lar la seu de la seva Fundació Open Society a Barcelona en detriment de Madrid va donar segons ells força a la teoria. La conspiració estava en marxa la seva propagació també. Pedro Sánchez és un sicari d'un grup fosc d'homes poderosos que es volen apoderar del món. Segons ells, per aquesta raó el van voler fer secretari general de l'OTAN, però el president americà, Joe Biden, s'hi va oposar pel suport del premier espanyol a Palestina. Ara la segona opció és convertir-lo en el proper president de la Comissió Europea. Per poder optar aquest càrrec Sánchez, segons els propagandistes de la conspiració, ha de ser obligatòriament president del govern espanyol, i per això accepta pactes amb l'antiespanya i promou la llei d’amnistia. La darrera vegada que em van explicar aquesta conspiració va ser fa dues setmanes en un dinar d'empresaris. Dels tres madrilenys que hi havia la taula, val a dir que estaven rodejats per una al·lucinada majoria perifèrica, dos van incidir vehementment a l'hora dels cafès en la conspiració dels poderosos i la traïció de Pedro Sánchez. La veu cantant no era un ximple dels que proliferen a les xarxes socials ni un fanàtic de Vox o del PP. Era un militant socialista de dilatada trajectòria, jubilat, emprenyat amb el món, i especialment amb Pedro Sánchez i José Luis Rodríguez Zapatero, per aquest ordre. Línia Felipe González. Al final no vaig poder callar, i vaig explicar que aquesta teoria ja l'havia llegida en articles de l'extrema dreta americana, concretament del grup QAnon. Els mateixos que van formar part de l'assalt al Capitoli o que fan córrer la teoria que en els baixos d'una famosa pizzeria de Nova York hi ha menors d'edat engabiats que són sistemàticament violats per dirigents del Partit Demòcrata i persones destacades del seu Star System que s'han significat per aquest partit, actors, periodistes, cantants, esportistes o intel·lectuals. El rumor era tan persistent que la policia de Nova York va haver d'entrar-hi i registrar per acabar sortint-ne indignats preguntant-se per què els seus superiors els havien fet participar en aquella pallassada. Una altra que escampa el mateix rumor que han comprat amb entusiasme els cenacles madrilenys és la congressista per Geòrgia Marjorie Taylor Greene, la mateixa que afirma solemnement que els incendis de Califòrnia són provocats per naus extraterrestres pagades amb capital jueu. (sic)
En un Madrid i una Espanya dominats per una premsa ultra, la proporció de diaris, cadenes de ràdio o digitals reaccionaris vers els quals podríem dir progressistes és de 9 a 1. En televisió ja és el control total vista l'evolució de La Sexta. I amb una presidenta de la Comunitat de Madrid que no té ni escrúpols ni vergonya a l'hora de propagar falsedats i a més esdevé llum i guia per molts, el rumor té un camp per córrer extraordinari.
El rumor, com diria el malaurat Jesús Quintero, més conegut com el Loco de la Colina, és un instrument adorat pels analfabets i ignorants que cal combatre. El problema, deia, és que antany els analfabets s'amagaven i se'n cuidaven prou de no parlar en públic. Avui, per contra, són els que criden més, especialment a les xarxes socials. La derrota del coneixement per part de l'opinió té conseqüències i el rumor campa sense aturador.
A Catalunya també vivim campanyes de rumors dissenyats i propagats per minar les bases de la llibertat i la convivència i beneficiar marcs mentals de l'extrema dreta, sobretot en els temes que afecten la immigració. Cal combatre'ls, i no és fàcil. Però si volem defensar la cultura, la llibertat i la democràcia hi hem de fer front i denunciar cada dia el rumor i qui l'escampa. No és fàcil, però hem de persistir.
Ah! M'oblidava de la rematada final: segons l'avalador de la teoria Soros-Pedro Sánchez, l'objectiu del primer i els seus adlàters és tenir ressorts de poder a Europa per poder dominar Ucraïna i prendre el control de les reserves de cereal que aquest país produeix. Segons ells es preveu molta fam per culpa del canvi climàtic que curiosament molts d'ells neguen, i qui disposi dels aliments dominarà el món. I en tot això Pedro Sánchez és un instrument més de la fosca conspiració. Doncs què voleu que us digui, prefereixo els cereals en mans de George Soros i Bill Gates que en mas de Putin, Trump o Xi Jinping. Posats a triar ho tindria força clar! Davant d'això, el meu interlocutor madrileny va callar i va beure un glop llarg de whisky i no era ni el primer ni el segon.
Madrid és una ciutat amb percentatge de gent desvagada superior a la resta de l'Estat, té molts rendistes, molts aconseguidors que viuen en aquest magma que barreja sistemàticament el públic i el privat i que amb un parell d'hores al dia fan, molt alt funcionari dedicat més a la tertúlia davant d'un cafè o un bon Rioja o Ribera de Duero.
Quan es disposa de temps i gent hi ha més capacitat de fabular i escampar-ho als quatre vents. L'antiga Grècia va tenir la seva màxima eclosió cultural i filosòfica en un període llarg de bonança, de grans collites, d'excedents i d’excel·lent comerç. Una part de la població, la més preparada, es podia dedicar a pensar. L'actual Madrid no sembla que vagi a fer una nova escola filosòfica emulant Sòcrates, Plató, Parmènides o Aristòtil, sinó que el seu excedent de diners i de temps el dediquen al rumor.
Ara mateix, un dels darrers rumors que circulen per moltes tertúlies “de gent ben informada” afirma que l'entesa formada pel magnat i filantrop George Soros, el fundador i propietari de Microsoft, Bill Gates, i la família Rothschild intenta dominar Espanya i de pas condicionar la Unió Europea mitjançant Pedro Sánchez. Un rumor que deixa en res les abominables aliances contra natura i antiespanyoles que el president espanyol ha hagut de teixir amb l'esquerra espanyola i independentistes catalans, bascos i gallecs. Aquí ja estem parlant d'una conspiració major, la mà negra ve de fora. La teoria de La conspiració de Soros i cia es va anar coent des de fa temps en els cercles més atrabiliaris de l'extrema dreta americana i ara l'han dut cap a la capital espanyola embolicant pel mig al president espanyol.
El fet que George Soros decidís instal·lar la seu de la seva Fundació Open Society a Barcelona en detriment de Madrid va donar segons ells força a la teoria. La conspiració estava en marxa la seva propagació també. Pedro Sánchez és un sicari d'un grup fosc d'homes poderosos que es volen apoderar del món. Segons ells, per aquesta raó el van voler fer secretari general de l'OTAN, però el president americà, Joe Biden, s'hi va oposar pel suport del premier espanyol a Palestina. Ara la segona opció és convertir-lo en el proper president de la Comissió Europea. Per poder optar aquest càrrec Sánchez, segons els propagandistes de la conspiració, ha de ser obligatòriament president del govern espanyol, i per això accepta pactes amb l'antiespanya i promou la llei d’amnistia. La darrera vegada que em van explicar aquesta conspiració va ser fa dues setmanes en un dinar d'empresaris. Dels tres madrilenys que hi havia la taula, val a dir que estaven rodejats per una al·lucinada majoria perifèrica, dos van incidir vehementment a l'hora dels cafès en la conspiració dels poderosos i la traïció de Pedro Sánchez. La veu cantant no era un ximple dels que proliferen a les xarxes socials ni un fanàtic de Vox o del PP. Era un militant socialista de dilatada trajectòria, jubilat, emprenyat amb el món, i especialment amb Pedro Sánchez i José Luis Rodríguez Zapatero, per aquest ordre. Línia Felipe González. Al final no vaig poder callar, i vaig explicar que aquesta teoria ja l'havia llegida en articles de l'extrema dreta americana, concretament del grup QAnon. Els mateixos que van formar part de l'assalt al Capitoli o que fan córrer la teoria que en els baixos d'una famosa pizzeria de Nova York hi ha menors d'edat engabiats que són sistemàticament violats per dirigents del Partit Demòcrata i persones destacades del seu Star System que s'han significat per aquest partit, actors, periodistes, cantants, esportistes o intel·lectuals. El rumor era tan persistent que la policia de Nova York va haver d'entrar-hi i registrar per acabar sortint-ne indignats preguntant-se per què els seus superiors els havien fet participar en aquella pallassada. Una altra que escampa el mateix rumor que han comprat amb entusiasme els cenacles madrilenys és la congressista per Geòrgia Marjorie Taylor Greene, la mateixa que afirma solemnement que els incendis de Califòrnia són provocats per naus extraterrestres pagades amb capital jueu. (sic)
En un Madrid i una Espanya dominats per una premsa ultra, la proporció de diaris, cadenes de ràdio o digitals reaccionaris vers els quals podríem dir progressistes és de 9 a 1. En televisió ja és el control total vista l'evolució de La Sexta. I amb una presidenta de la Comunitat de Madrid que no té ni escrúpols ni vergonya a l'hora de propagar falsedats i a més esdevé llum i guia per molts, el rumor té un camp per córrer extraordinari.
El rumor, com diria el malaurat Jesús Quintero, més conegut com el Loco de la Colina, és un instrument adorat pels analfabets i ignorants que cal combatre. El problema, deia, és que antany els analfabets s'amagaven i se'n cuidaven prou de no parlar en públic. Avui, per contra, són els que criden més, especialment a les xarxes socials. La derrota del coneixement per part de l'opinió té conseqüències i el rumor campa sense aturador.
A Catalunya també vivim campanyes de rumors dissenyats i propagats per minar les bases de la llibertat i la convivència i beneficiar marcs mentals de l'extrema dreta, sobretot en els temes que afecten la immigració. Cal combatre'ls, i no és fàcil. Però si volem defensar la cultura, la llibertat i la democràcia hi hem de fer front i denunciar cada dia el rumor i qui l'escampa. No és fàcil, però hem de persistir.
Ah! M'oblidava de la rematada final: segons l'avalador de la teoria Soros-Pedro Sánchez, l'objectiu del primer i els seus adlàters és tenir ressorts de poder a Europa per poder dominar Ucraïna i prendre el control de les reserves de cereal que aquest país produeix. Segons ells es preveu molta fam per culpa del canvi climàtic que curiosament molts d'ells neguen, i qui disposi dels aliments dominarà el món. I en tot això Pedro Sánchez és un instrument més de la fosca conspiració. Doncs què voleu que us digui, prefereixo els cereals en mans de George Soros i Bill Gates que en mas de Putin, Trump o Xi Jinping. Posats a triar ho tindria força clar! Davant d'això, el meu interlocutor madrileny va callar i va beure un glop llarg de whisky i no era ni el primer ni el segon.