L'intent de combinar poder i saviesa funciona poques vegades i sempre dura poc. La sentència s'atribueix a Albert Einstein, però també l'haurien pogut formular Oscar Wilde, Mark Twain o Groucho Marx. El cas és que el poderós ben aviat es preocupa més per mantenir el poder que no pas per exercir-lo de forma sàvia. És així des que el món és món.

“Si t'interessa l'exercici del govern amb garantia d'èxit i et preocupa la bona gestió del poder, cerca refugi en els savis i fes cas dels seus consells”. Això ho va escriure Abdal·lah ibn Almuqaffa al voltant de l'any 750 en un assaig breu titulat Ètica i educació per a governants (Angle Editorial), un clàssic de la literatura àrab que es va avançar set segles a El príncep de Maquiavel i que en bona part es manté vigent.

Refugiar-se en els savis no és fàcil, ni abans ni ara. “Per més intel·ligent i perspicaç que sigui –observa Ibn Almuqaffa–, cap príncep pot evitar l'avinentesa de veure's envoltat per un lot considerable de malèvols, traïdors i caragirats en llocs que haurien d'ocupar persones fiables, honrades i lleials. La colla dels indesitjables, d'altra banda, s'ocupa prou bé de barrar el pas als virtuosos, aquells que detesten les maquinacions i la hipocresia”.

Per una curiosa cabriola mental, el poderós que s'instal·la massa temps en el càrrec acaba confonent fer el bé amb acumular béns. És allò tan repetit que va dir John Dalberg-Acton: “El poder corromp, i el poder absolut corromp absolutament”. Una afirmació que Jordi Pujol va comentar fa anys, en un espai radiofònic conduït per Adolf Beltran, amb aquestes paraules: “La temptació hi és sempre, però no sempre s'hi cau. De mi no em faci parlar; només li diria que he intentat lluitar contra aquesta tendència i m'agradaria pensar que ho he aconseguit”. Ehem.

Acabo amb el que podria ser un acudit. En una cimera de governants, apareix un àngel i diu a un dels presents: “Et concediré qualsevol dels tres dons que triïs: saviesa, bellesa o diners”. L'afortunat escull la saviesa. I, alehop, es torna un home savi. Tan savi que a l'acte pronuncia una frase demolidora: “Hauria d'haver triat els diners”.