El sobiranisme té des de fa uns mesos una nova bèstia negra: Ada Colau. La candidata de Barcelona en Comú s’ha convertit en l’ase dels cops dels sectors més abrandats de l’independentisme, que no paren de magnificar-ne els defectes i minimitzar-ne les virtuts. En l’atac a Colau hi coincideixen des de l’inefable Pilar Rahola fins a un estol de "hooligans" de Twitter de moltes i diverses tendències, passant pel gruix dels opinadors i tertulians afins al sobiranisme transversal. Egòlatra, espanyolista, dirigista, messiànica, reformista, venuda, radical... La cosa està prenent proporcions considerables, i tenint en compte que encara falta un mes per les municipals, sembla que les veurem de tots colors.

Que el sobiranisme focalitzi les seves ires contra Colau, però, pot arribar a ser contraproduent per la pròpia causa independentista. La candidata de Barcelona en Comú agradarà més o menys, però el cert és que té un grau d’acceptació entre la majoria de la societat més gran que la dels líders sobiranistes. Colau és en aquests moments la candidata més valorada pel conjunt dels barcelonins: l’enquesta de "La Vanguàrdia" de febrer de 2015 li donava un 6,17 sobre 10. Trias quedava enrere, amb un 5,47, molt a prop d’Alfred Bosch, amb un 5,45. Colau, segons aquesta enquesta, seria la segona alcaldessa preferida pels ciutadans: un 25,3% la voldrien a ella al capdavant del consistori (el primer preferit és Trias, amb un 30%). Els qui voldrien a Alfred Bosch d’alcalde són tan sols un 9,1%. Si l’independentisme vol esdevenir hegemònic, doncs, no sembla gaire intel·ligent posar-se radicalment en contra d’algú que, sense estar a les antípodes ideològiques del sobiranisme, gaudeix d’unes simpaties tan àmplies a la capital del país.

Però és que, a més, si fem ús de la lupa sociològica podem constatar que l’acceptació de Colau entre els votants dels partits sobiranistes és molt major que entre els votants dels partits contraris a la independència. El Baròmetre d’"El Periódico de Catalunya" del passat mes de juliol, fet públic quan Guanyem encara no havia formalitzat el procés de confluència amb Podem, ICV-EUiA i Equo, aportava diverses dades interessants. En aquesta enquesta, l’ara candidata de Barcelona en Comú era valorada amb un 7,6 sobre 10 entre els qui manifestaven la intenció de votar la CUP a les pròximes municipals, amb un 7,3 entre els qui deien que votarien ERC, i amb un 6 entre els partidaris de CiU. De fet, la valoració de Xavier Trias entre els votants d’ERC (5,9) i de la CUP (3,92) era pitjor que la de Colau. En canvi, els votants del PSC la valoraven amb un 6,6, els de C’s amb un 4,3, i els del PP amb un  2.

Pel que fa al perfil dels partidaris de Guanyem, la formació liderada per Colau que és a l’arrel de Barcelona en Comú, la mateixa enquesta d’"El Periódico" revela que més de la meitat (55,1%) se senten més catalans que espanyols o únicament catalans. Un 32,7%, la majoria, se senten tan catalans com espanyols, i un 10% no se senten ni espanyols ni catalans. Només un 2% afirmen sentir-se únicament espanyols. Pel que fa a les preferències de vot en unes autonòmiques, els qui el juliol de 2014 deien que votarien Guanyem a l’Ajuntament deien que al Parlament es decantarien per la CUP (20,4%), Podem (20,4%) o ERC (16,3%). Un de cada quatre votants de Guanyem diu que va votar ERC a les autonòmiques de 2012, un 14% ho va fer per la CUP i un 14% per ICV-EUiA. L’enquesta va ser realitzada abans del pacte formalitzat per Podem, ICV-EUiA i Guanyem per crear Barcelona en Comú, amb la qual cosa aquests percentatges probablement ara s’haurien matisat. Caldrà esperar a un pròxim Baròmetre per constatar-ho.

És evident que Barcelona en Comú no són precisament els hereus polítics del PSAN. Al mateix temps, és cert que dins del paraigua d’aquesta plataforma hi podem trobar persones refractàries amb el procés i molt crítiques amb el sobiranisme. Però també és veritat que molts dels dirigents de Barcelona en Comú han manifestat les seves simpaties amb l’independentisme, quan no se n’han reivindicat públicament: la mateixa Ada Colau va votar "sí-sí" en la consulta del 9 de novembre. La campanya histèrica de determinats sectors contra Colau no ajuda a generar simpaties entre els indecisos: més aviat traça fronteres i aixeca murs que impossibiliten l’avanç dels partidaris de la independència. Perquè, en realitat, en el rerefons d’aquests atacs hi ha qüestions que no tenen a veure amb el sobiranisme, sinó amb la por que desperta entre determinats sectors la possibilitat –apuntada tímidament per algunes enquestes- que Barcelona en Comú aconsegueixi guanyar les eleccions municipals del 24 de maig a Barcelona. O més encara: que, amb independència de quines siguin les majories, Barcelona en Comú estigui en condició de cercar aliances estratègiques amb ERC o la CUP per consolidar una alternativa de govern a la capital. La sola possibilitat d’aquest nou Abril del 31 genera pànic de Diagonal en amunt. És normal. És un escenari difícil, però no estem parlant, ni molt menys, d’una possibilitat remota.