El divorci de la família socialista era inevitable des que el PSC es va retratar contra el dret a decidir. Després de mesos de dubtes i pèrdua de temps, els crítics del PSC han deixat de ser crítics per ser militants dels seu propi partit, associat a les idees de la socialdemocràcia i el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític, o sigui, sobiranistes. La nova criatura política es denominarà Moviment d’Esquerres i de malnom serà conegut per MES; tot plegat una denominació poc afortunada. Com a mínim haurien pogut aprofitar la “s” final de l’acrònim per definir-se com a sobiranistes o socialistes, a les dues coses al mateix temps.  O simplement anomenar-se Socialistes Catalans, que és el que són, per distinció amb el socialistes de la franquícia PSOE.

El sobiranisme s’enforteix amb aquesta nova opció. Sens dubte. I també guanya pluralitat amb la incorporació d’un projecte socialista nítidament defensor del dret a decidir però no independentista, o no partidari de la independència com a fórmula única i automàtica de l’exercici del principi democràtic.

El final de la diàspora i el començament de la confluència. El nou partit neix amb voluntat de crear un espai de retrobament dels membres de la família socialista, especialment els votants decebuts per la línia oficial del socialisme a Catalunya en els darrers anys. Estadísticament són centenars de milers, però caldrà veure els seus primers moviments per poder intuir les possibilitats reals de consolidació com a actor rellevant de la política catalana. Venen a oferir una opció inexistent en el catàleg electoral: el sobiranisme federal i socialista, amb capacitat de relació amb ERC, IC (amb qui més xocaran, d’entrada) i Guanyem; i aporten un capital polític molt respectable, singularment en el món municipal per la seva presència a 200 ajuntaments

Primer repte, allunyar-se del PSC. MES podria néixer també amb dos diputades al Parlament, factor que els donaria una certa visibilitat pública, però en aquest sentit han començat amb mal peu. La confusió provocada per la decisió de Marina Geli de plegar del PSC però seguir en el seu grup parlamentari no solament implica una renúncia pel nou partit, també perjudica la necessitat d’aquest de presentar-se clarament diferenciat del PSC, des del primer dia. Si les diputades no es veuen amb cor de passar al grup mixt per defensar les posicions del Moviment d’Esquerres, és molt més entenedor que renunciïn a l’escó. El que resulta incomprensible és seguir formant part del grup parlamentari del partit que han hagut d’abandonar per incompatibilitat manifesta. Per a la majoria dels fundadors de MES, el PSC ja forma part del seu passat sentimental i polític.