Fa temps que s’especula amb el que en diuen ‘soufflè’ independentista, aquest moviment que suposen inflat artificialment com el pastís de referència. I, especialment, s’espera, es desitja i fins i tot es pronostica la seva imminent pèrdua de gas, que es desinfli tot sol. Es confonen desitjos amb la realitat.

Però val a dir que aquest desig del centre polític ‘messetari’ podria succeir. Depèn de la nostra actitud. Perquè el final, el bon final, del procés per a l’estat propi depèn de nosaltres bàsicament. Depèn dels polítics però també i principalment, del poble. Depèn dels polítics, de si saben mantenir la unitat que els ha honorat fins ara, més enllà de les legítimes diferències ideològiques i dels també legítims interessos electorals, i que també serà necessària en unes possiblement inevitables eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. Amb les legítimes diferències ideològiques però en la unitat en el destí final.

Depèn, en una part molt important, de l'actitud del poble. De seguir lluitant sense defallir amb unitat, pacíficament, evitant les situacions conflictives i els aldarulls que tant desitgen -i fervorosament- que es produeixin els capitostos polítics del govern central i dels dos partits majoritaris des del bell mig peninsular. Poders que trauran a la llum casos Pujol i els que calgui just abans del 9N, gastant els seus últims cartutxos. Ni cas. El final feliç del procés no depèn més que de nosaltres, això sí fent costat al president Mas i als líders polítics que l’acompanyen.

Es fa camí, sense pausa, metòdicament, i cal seguir així. Les presses no són bones, podrien malmetre el bon treball que s’ha fet fins ara. El 9N és una data emblemàtica, però tan sols és una data. I haurà altres 9, 10 i 11. L’important és fer camí sense errors en un procés que des del seu inici sabem que serà llarg, i el més important no és els temps, el més important és el resultat. El més important és poder votar per decidir el futur del país, tant se val que sigui en una consulta o en unes eleccions. I per descomptat, el més important és el resultat de la votació.

No seria bo que es donés per fet que el procés acabarà bé. Manifestar-se pel sí, manifestar un desig legítim i que, a més a més, està ben vist, és fàcil, és gratificant. Pot haver-hi ciutadans, massa ciutadans, en canvi, que no estiguin d’acord amb el desig per la independència que sembla majoritari; pot haver-hi ciutadans que els sigui molt difícil, fins i tot repulsiu, manifestar-se a Tarragona o on sigui al costat de grups ben poc democràtics; pot haver-hi ciutadans, molts o pocs, que no es manifesten, que es queden a casa, però estan en desacord amb el procés.

I aquí és on cal treballar ara, que ja es fa, però que és una tasca llarga, feixuga, que vol molt sacrifici, molta perseverança i en la que no és pot defallir. De poder convèncer aquests ciutadans, de nombre desconegut, que no veuen clar el procés en depèn el seu èxit. I també depèn, i molt, de seguir en la unitat, dels partits polítics, de les associacions ciutadanes i del poble. Unitat, perseverança, actitud pacífica, paciència, bona lectura del temps polític, tot junt donarà bon resultat.