Alberto Núñez Feijóo va congelar el gest quan la mateix nit electoral, al balcó de Génova, la militància del PP va frenar el seu discurs per corejar el nom d'Isabel Díaz Ayuso. El moment va ser la síntesi d'una nit amarga per al president dels populars: victòria electoral insuficient, constatació de la impossibilitat de sumar una majoria al Congrés i dubtes sobre el seu futur polític. Amb l'alè d'Ayuso al clatell i l'aritmètica en contra, Feijóo ha intentat maquillar des del 23-J l'evidència que no té cap opció d'arribar a la Moncloa. Només una repetició electoral li atorgaria una segona oportunitat, sempre que al PP no emergís la temptació de plantejar-se un relleu de candidat, decisió arriscada en un moment en què el partit aglutina poder a escala local i autonòmica a l'Estat.

Feijóo juga amb el temps per dissimular que ha quedat al marge de la partida. El PNB, amb dues negatives en les dues últimes setmanes, és qui ha esmicolat el relat del líder de la dreta espanyola, entossudit a fer sumes amb Vox, UPN i Coalició Canària que no li permeten arribar a 176 diputats. Mentrestant, l'extrema dreta es dessagna amb lluites intestines, després de perdre 19 diputats i la influència que atorga ser la clau d'una majoria. 

La iniciativa correspon, doncs, a Pedro Sánchez. Els eventuals acords que podrien evitar unes noves eleccions es cuinaran a foc lent. La constitució de les Corts espanyoles la setmana que ve aportarà pistes sobre el recorregut de les negociacions, de concreció complexa. Una mesa del Congrés fruit d'una suma heterogènia indicaria que Sánchez pot explorar ser investit de nou en els pròxims mesos. L'última paraula correspondrà, però, a Carles Puigdemont.   

Els focus apuntaran a Sánchez a partir de dijous que ve. I Feijóo continuarà fent teatre. La seva persistència en bastir un govern de dretes de la mà de la intransigència de Vox espanta aliats que en el passat havien negociat amb el PP a canvi de contrapartides sucoses, com la dreta nacionalista basca. La retòrica electoral va encadenar Feijóo a l'extrema dreta mentre bastia governs autonòmics per fer remuntar el pes del partit a les institucions. El matrimoni de conveniència ha estat una motxilla massa pesada quan ha arribat l'hora de la veritat.

L'única fitxa que li queda a Feijóo passa perquè embarranqui el diàleg -inimaginable fa poques setmanes- de la Moncloa amb Waterloo. Unes altres eleccions amb Sánchez desgastat per una negociació infructuosa i amb Vox en ebullició interna, víctima de les lluites pel control del partit, que ja han fet baixar del vaixell Iván Espinosa de los Monteros. La crisi de l'extrema dreta incentivaria el vot útil al PP. Conscient de la complexitat de les majories parlamentàries, l'última bala de l'aspirant a la presidència seria una victòria incontestable. La funció serà llarga i amb entreactes. De moment, Feijóo actua i no convenç mentre Sánchez mou fils darrere del teló.