Jordi Sànchez i Joaquim Forn han promès acatar la Constitució i renunciar a la via unilateral en la pròxima legislatura. És una promesa feta amb tot el pes de la consciència, mesurada i mastegada, que busca sortir de la presó per tornar a una vida normal amb la família i a les institucions que representen. Els dos diputats electes han coincidit amb Jordi Cuixart, president d'Òmnium, que l'únic referèndum d'independència vàlid serà el convocat pel govern espanyol. Es contempla l'escenari d'una via pactada com a única sortida plausible al greuge institucional que vivim.
 
Si surten o continuen en presó preventiva, torna a dependre a partir d'aquest divendres de la decisió del jutge Llarena. Sigui com sigui, ningú pot discutir la integritat mostrada fins ara per tots els encausats, que encara avui són a la presó de manera injusta. Arribats a aquest punt, tothom pot arribar a entendre que és ben lícit que facin això per poder sortir. I també que això tindrà contrapartides, i algunes prou contundents. Una d'elles, que un cop surtin –si és que ho fan– caldrà que Forn, Sànchez i Cuixart es plantegin, molt seriosament, si poden seguir a la primera línia política en aquestes condicions.
 
La promesa d'abandonar la via unilateral comporta que a la mínima que et separis de la paraula donada hagis de tornar a Estremera o Soto del Real. Un peatge molt car, perquè per poder guanyar la teva llibertat has d'assumir un impossible. Perquè si una cosa ens ha ensenyat el procés és que la via pactada no funciona. Que així no arribarà la independència. I que si vam tirar endavant i fins a les darreres conseqüències és perquè es buscava un gest per part de l'Estat. Un gest de diàleg, d'obertura, de comprensió, de pacte, de magnanimitat. Però el gest no ha arribat, i desenganyem-nos: no arribarà.
 
Després de tot el patit, hem arribat al punt de rebaixar el soufflé, de fer una aturada i agafar aire, de dir que acatem, que volem vies pactades, que la llei és un imperi innegociable i irrompible. Tot sigui perquè Forn, Sànchez i Cuixart tornin a ser lliures, en accions, fets i paraules que diem en pro del seu alliberament. Unes posicions que, per molt que diguin, no debiliten el projecte independentista, sinó que enforteixen la via repressiva d'un Estat, a qui no ha calgut dialogar: amb la força, l'ofec i el temps n'ha tingut prou. De moment.