El viatge de Younes-Jonàs

«Fins que en les societats islàmiques no s'imposin les veus que facin contextualitzar l'Alcorà, sempre hi haurà il·luminats que convencin xavals per matar i morir»

23 d’agost de 2017
La història de Jonàs de la Bíblia es recull a l'Alcorà sota el nom del profeta Younes, que és la traducció en àrab del Jonàs de la tradició cristiana i bíblica i del Yona hebreu. A la Torà, la Bíblia i l’Alcorà se'ns explica que rebrà el mandat de Déu d'anar a Nínive, l'actual Mossul de l'Iraq, per advertir als seus ciutadans que seran castigats pels seus pecats. Però Jonàs fuig en un vaixell, és llançat al mar i és engolit per una balena dins de la qual es penedirà dels seus actes. I després de viatjar tres dies dins la panxa de l'animal, retorna a Nínive on anunciarà la destrucció de la ciutat en quaranta dies, un càstig que Déu finalment perdona .

No sabrem mai què passava pel cap de Younes Abouyaaqoub, autor de l'atemptat de la Rambla, que, convençut, va decidir castigar els transeünts, en fallar per l'explosió d'Alcanar el pla de fer explotar unes furgonetes carregades d'explosius, que haguessin provocat una devastació molt més gran.

Aquest pla mortífer guiat, sembla, per l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, es va dissenyar fa més de mig anys seguint les ordres de l'Estat Islàmic des de Mossul i Raqa d’atemptar a Europa. A Mossul, Abu Baker al-Bagdadi va proclamar fa tres anys el nou califat que faria renéixer l'Islam, portant a la pràctica sense matisos la visió wahhabita de la religió, que durant tants anys s'ha exportat des d'Aràbia Saudita. Una visió de l'Islam que, interpretant literalment determinats fragments de l'Alcorà, nega els drets humans i proposa tornar a la societat del segle VIII, i que a mida que s’ha anat estenent, ha ocupat a molts llocs l’espai perdut del panarabisme laic i de societats àrabs, on fa unes dècades amplis sectors de la població, sobretot la urbana, havien ubicat la religió en l’àmbit personal.

I és que, a diferència del Cristianisme i el Judaisme, que han sabut ubicar a l’àmbit metafòric els passatges de la Bíblia i la Torà en què Déu anuncia mort i turment per infidels i pecadors, l'Islam majoritari, llevat d'excepcions, no ho ha fet. I l'Estat Islàmic, sorgit en part gràcies a diners i idees exportades des d'organitzacions i organismes de les monarquies del Golf, considera apòstates a bona part dels musulmans d’arreu que necessiten ser tornats al camí recte, i considera infidels que cal destruir les societats en què impera el laïcisme i la llibertat religiosa.

Podem preguntar-nos què es va fer malament a Ripoll perquè aquests joves es radicalitzessin, i com Younes no va tenir remordiments per anar atropellant a més de cent persones per La Rambla com si jugués amb una consola. Mai sabrem si en els gairebé quatre dies que va estar fugit va sentir els remordiments que sí que va tenir el profeta en el ventre de la balena, o si senzillament va seguir creient que Barcelona con la Nínive de Jonàs mereixia ser destruïda i els seus habitants exterminats. Però fins que en les societats islàmiques no s'imposin les veus que facin contextualitzar l'Alcorà, desterrant la guerra religiosa i ubicant la religió en l'àmbit personal, posant per sobre de tot la llibertat de consciència, de creure o de no de no creure, com sí van fer les societats en les que ciutadans segueixen majoritàriament o tenen com a referent espiritual els altres dos llibres sagrats en els quals es narra la història de Jonàs, sempre hi haurà il·luminats, com l'imam de Ripoll, que convencin xavals que jugaven a futbol a matar i morir.