Els tambors de l’unionisme aclamen les eleccions com a sortida al cul-de-sac del procés. Però no és tan fàcil. Obliden que hi ha molts milers de persones amb expectatives concretes, a les que primer se’ls va prometre una DUI –frustrada pel resultat electoral— i després un referèndum. És obvi que, de no poder-se celebrar la consulta, les eleccions són el camí. Ara bé: quines eleccions? Caldria un reset del full de ruta però en cap cas es poden plantejar com eleccions autonòmiques, peix al cove i anem a gestionar el que ens donin. Es pot ajornar qualsevol cita futura, però no es pot canviar d’objectiu. Les eleccions no seran la consagració de la tercera via (suposant, que és molt suposar, que Espanya volgués engegar-ne un simulacre). La independència ha de continuar en el programa i s’ha de fer explícit un nou calendari i un nou procediment.

Dit això, que sembla poca cosa, es complica molt el panorama de govern post electoral. Madrid aposta per un Junqueres president, amb l’esperança que aquest premi gros el faci desistir d’arriscar una inhabilitació. D’acord. Però el líder d’ERC necessitarà suports per governar, que no li vindran de l’agònic PDECat, sinó, per lògica, dels comuns, ara en procés de definició. I oh, sorpresa!, els comuns bandegen completament la independència per assumir un projecte espanyol projectat sine die en un futur del que no s’albira ni el començament. Estat plurinacional mentre governa el PP i el sistema manté greixats els seus mecanismes de supervivència! I referèndum pactat sense data. Més propi de la Ramoneta que de qualsevol partit que advoca per una República de múltiples sobiranies. Perquè el que és obvi és que l’autonomia no en permet cap, de sobirania, i això ho sap molt bé Ada Colau des del seu govern municipal o simplement mirant cap a les lleis obturades del Parlament.

No és fàcil l’equació de les eleccions, si no es vol trair el que és essencial: la construcció en aquests darrers anys d’una consciència nacional clara, sense confusions, i que sap que per establir més dosis de justícia calen primer més dosis de llibertat.