"Tractem-nos com a persones capaces de pensar per elles mateixes". La frase formava part del cor de l'argument d'un article de Jordi Mir a NacióDigital. El professor, expert en l'estudi dels moviments socials, teoritzava dimarts amb encert sobre els relats màgics i la banalització de la desobediència a tomb de la crisi del Govern per la inhabilitació de Quim Torra com a diputat. Sostenia l'articulista que desitjar la independència no és un relat màgic, de la mateixa manera que voler transformar la societat des de la desobediència tampoc ho és, i reclamava aportar complexitat al debat més enllà d'arguments simplistes. Mir no ho explicitava, però, venia a dir que ens tractéssim tots plegats com a adults.

El president de la Generalitat ha resolt l'enigma i el resultat és que passarà el que ja estava previst abans de l'enèsima crisi del Govern: es convocaran eleccions quan s'hagin aprovat els pressupostos. Argumentava Torra que la decisió respon a un exercici de "responsabilitat", per bé que el president sap que la relació entre socis serà a partir d'ara encara més àrida, perquè als retrets mutus i la desconfiança coneguda s'hi sumarà la competència electoral. Dins del Govern hi haurà, doncs, dos governs a tots els efectes. Tot això serà perceptible en els missatges que es projectaran. La precampanya ha començat i tindrà altaveus també a les conselleries.

Els últims dies han estat carregats de mitges veritats, que també són mitges mentides, discursos que no contribueixen a considerar el ciutadà com un elector madur. L'exercici de responsabilitat descrit pel president, comunicat minuts abans de fer-se públic al soci del Govern -i venut per JxCat com un acte de generositat-, s'explica sobretot per necessitat: fer volar pels aires uns comptes acordats amb els comuns hauria penalitzat el responsable de la temeritat, a la vegada que a Palau sabien que una convocatòria immediata d'eleccions no comptava amb el suport unànime de la seva formació. Ni els consellers de JxCat, ni els presos i tampoc Waterloo encertaven a veure els beneficis d'un moviment ràpid.

A la vegada, ERC ha pagat no haver entomat amb coherència el problema polític que implicava la inhabilitació de Torra. De la mateixa manera que el 30 de gener del 2018 va oferir raons per descartar la investidura impossible de Carles Puigdemont, dilluns va quedar atrapada en el relat desobedient de JxCat, sense recorregut efectiu. Resulta que els republicans van donar corda a Torra el 4 de gener al Parlament, validant una declaració de la cambra que esperaven que no els calgués portar fins a les últimes conseqüències. Si ERC entenia que el vot del president no podia comprometre els pressupostos i que la cambra li acabaria retirant l'escó, s'exigien actes de valentia política, que a vegades estan renyits amb els càlculs electorals.

La llarga precampanya oberta a Catalunya serà terreny abonat per a les mitges veritats, que són -insistim- mitges mentides. Caldria tenir present, però, que la credibilitat dels projectes col·lectius, la fortalesa dels lideratges i la confiança dels ciutadans en les seves institucions es cultiven en les accions diàries. Quan els discursos i els fets van compassats, i responen a l'interès col·lectiu, la política es vacuna contra la degradació.

La compareixença dels presos al Parlament, descodificada com un parèntesi de la crisi del Govern, ha alimentat en els darrers dies una comparació perniciosa: la capacitat dels dirigents empresonats i dels que han pres el relleu. Els presos van cometre en el passat errors com els que ara s'imputen als dirigents que piloten el Govern. Resulta, però, que l'ascendent que els atorga el sacrifici assumit i la distància amb la gestió complexa de la fase menys èpica del procés els concedeix una dimensió que no tenen avui les figures que els han rellevat en les responsabilitats.

La tardor del 2017, però, es va pensar poc en el ciutadà desorientat. Fora bo preguntar-se si alguns d'aquells dèficits s'han corregit. Hem confirmat que aquest 2020 també serà un any electoral. Una nova oportunitat per oferir respostes intel·ligents a problemes complexos.