La porteria és una institució malauradament perduda. Les porteres, més pròpies dels immobles dels barris populars, i els porters, més habituals en els edificis senyorials, havien estat figures urbanes de primer ordre. Com els serenos. La seva desaparició, malgrat que encara se'n puguin veure a les zones benestants de la ciutat, va ser una autèntica desgràcia social, laboral i comunicativa. Al marge de les seves obligacions com a servidors de la comunitat de propietaris i llogaters, tenien un paper rellevant com a elements de cohesió i coneixement de la realitat social, una mena d'administradores i administradors dels grups d'escala de whatsapp avant la lettre. Una funció sempre beneficiosa per a la societat, encara que a molts, potser massa influïts per la literatura de la lluita de classes, no els semblessin altra cosa que velles expressions de les diferències socials.

Les males llengües sempre havien dit que en cas d'una revolució o un cop d'estat el primer que havien de fer els perdedors era eliminar a les porteres per evitar que les seves informacions els portessin maldecaps; de la mateixa manera, els nous amos de la situació les havien de protegir immediatament per aprofitar els seus inesgotables coneixements, molt útils per saber de quin peu calçava cada veí i poder prendre les mesures correctores que fessin falta. Segurament és una llegenda negra divulgada per gent poc amiga de la noble professió dels porters i porteres, però una maledicència com aquesta no deixa de ser inquietant.

Una utilitat fora de dubte. Fa uns dies, els propietaris de molts pisos d'immobles barcelonins, varen rebre una carta de l'ajuntament fent-los avinent la necessitat d'estar amatents als moviments de gent forastera a l'escala. En la seva campanya contra els allotjaments turístics il·legals, el govern municipal demana la cooperació dels veïns per delatar els qui fan un mal ús de la seva propietat, "generant especulació, economia submergida" i "malmetent la convivència a les comunitats de veïns". La missiva oficial, a més de criticar la regulació legal de la Generalitat per ser "molt garantista amb els propietaris", és, en realitat, un manifest a favor de la recuperació de la institució de la porteria. Qui millor que els professionals de la porteria per saber què passa a la seva escala? En la seva absència, l'autoritat es veu obligada a incomodar al bon veí demanant-lo que espiï l'amic propietari del davant