Demà dijous se celebren eleccions generals al Regne Unit. El que havia de ser una victòria abassegadora dels conservadors que donés força a Theresa May per negociar amb la UE un Brexit dur ha anat esdevenint poc a poc una renyida campanya de la que, fàcilment, en pot sortir un parlament sense cap majoria clara i que forci als conservadors a pactar. Un dels possibles factors explicatius d’aquesta potencial davallada conservadora en les enquestes es pot atribuir a la campanya de baix perfil de Theresa May, que s’ha presentat com a una líder hàbil en gestió, enfront d’un Jeremy Corbyn que ha fet gala de les seves propostes polítiques.

Un segon factor no gens menyspreable que pot incidir en els resultats de les eleccions poden haver sigut els atemptats de dissabte a la nit al centre de Londres, que van deixar set morts, i que se sumen a l’encara recent atac a Manchester que va segar la vida a 23 persones, la gran majoria adolescents. El terrorisme (o la por al terrorisme) tal i com ens mostra una enquesta recent publicada al Regne Unit, és la segona preocupació dels britànics, només per darrere de la sanitat. 

És ben sabut que els estats emocionals (i els atacs terroristes en són un bon exponent) poden afectar el comportament electoral dels individus, fins al punt d’incidir determinantment en els resultats electorals d’unes eleccions.  

Què ens diu la ciència política sobre els efectes dels atemptats en el comportament electoral? Els atacs terroristes són un clàssic exemple del que els americans anomenen com a una “sorpresa d’octubre”, és a dir, un esdeveniment que sacseja el debat i l’estat d’opinió públic just abans de les eleccions (el nom d’octubre ve del fet que les eleccions presidencials americanes són al novembre, i el terme es remunta a la campanya electoral del 1972 entre Nixon i McGovern).
 
Doncs bé, la literatura especialitzada fins al moment ens ha mostrat que els atacs terroristes acostumen a afavorir a la dreta o a les actituds conservadores. En efecte, en un estudi realitzat a Israel l’any 2008, se’ns mostra com l’ocurrència d’un atac terrorista en un municipi en aquest país durant els tres mesos anteriors a les eleccions provoca un increment d’1,35 punts percentuals en el vot dels partits de dretes. De manera similar, en un estudi amb dades d’entre els anys 1991 i 1995 a Turquia, es pot comprovar com l’exposició a un atac del Partit dels Treballadors Kurd (PKK) augmenta el suport als partits de dretes que són més contaris a negociar amb el PKK. Finalment, el llibre Democracy at Risk. How Terrorist threats affect the public ens mostra com als EUA els atacs terroristes beneficien als líders que són del Partit Republicà, homes, i que tenen experiència en temes de seguretat nacional. 

Ara bé, l’evidència existent també ens mostra que no sempre la dreta és qui es veu beneficiada del terrorisme. A Espanya, per exemple, els atemptats de l’11 de març de 2004 i la nefasta gestió de la crisi duta a terme pel govern del PP durant els següents dies s’ha demostrat que van tenir un impacte negatiu en els resultats del PP en les eleccions del 14 de març. Més recentment, no sembla que el tiroteig (reclamat per Estat Islàmic) del passat 20 d’abril als Camps Elisis de París, i que va acabar amb la vida d’un policia, tingués cap incidència sobre els resultats de les eleccions a l’Elisi. 

De manera anàloga, qualsevol debat al Regne Unit sobre quin dels dos partits es podria veure beneficiat a les urnes no pot anar més enllà del terreny de l’especulació. Per una banda, Theresa May s’ha mostrat molt contundent afirmant que hi ha massa tolerància a l’extremisme al Regne Unit. Per altra banda però, Jeremy Corbyn ha fet no només una crida a reforçar el nombre de policies al carrer (que May, quan era Ministra de l’Interior, els havia reduït) i a reforçar els vincles entre comunitats. De tot plegat, en traurem l’entrellat divendres.