I ara no parlo de climatologia; els estius han estat definitivament molt calents per a la història de Catalunya. El juny de 1640, el Corpus de Sang donà inici a la Guerra dels Segadors, que tingué com a malaurada conclusió la signatura del Tractat dels Pirineus  entre Espanya  i França , alienant del Principat el comtat del Rosselló, el Conflent  i una part del comtat de la Cerdanya, que passaren a mans franceses. Al final de la guerra de Successió espanyola, l’heroic setge de Barcelona, que començava el 25 de juliol  de 1713 i acabava dramàticament l'11 de setembre de 1714, va aprofitar-lo Felip V per a engegar una duríssima repressió sobre Catalunya i establir definitivament un estat sota les lleis de la Corona de Castella; era el 1716  i amb els Decrets de Nova Planta  es creava l'Estat espanyol. Finalment, un altre 25 de juliol, 222 anys més tard, el 1938 s'iniciava a casa nostra la Batalla de l’Ebre. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta havien de veure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes en el que es convertiria en el definitiu enfrontament de la Guerra Civil espanyola. Era l’avantsala de la dictadura franquista que va procurar, sistemàticament i perversa, acabar amb qualsevol vestigi de catalanitat.

Però sense que les temperatures dels estius catalans hagin minvat gaire, els esdeveniments que s’hi han produït els darrers anys han pres un rumb històric força diferent. El 4 de juny del 2009  el consistori d'Arenys de Munt, encapçalat per l'alcalde Carles Móra, va donar suport a la moció presentada per les CUP defensant l'organització d'una consulta per la independència de Catalunya. Malgrat la sentència judicial que anul·lava l'acord del plenari, l'ajuntament va seguir donant suport a la iniciativa convertint la consulta d'Arenys de Munt en el detonant del quasi un miler de consultes sobre la independència que es van celebrar arreu de Catalunya. El 10 de juliol del 2010 es produïa una de les més grans mobilitzacions ciutadanes amb la manifestació, a Barcelona, contra la resolució del recurs d'inconstitucionalitat del TC  sobre el text de l’Estatut. L’encapçalaven els presidents Barrera, Rigol, Benach, Pujol, Maragall i Montilla, i va ser la manifestació més multitudinària de la història de Catalunya fins a la data. Fins a la data, perquè l’11 de setembre del 2012 més d’un milió i mig de persones prenien els carrers de la capital catalana clamant per la independència i captant l’atenció del món sencer.

De nou, aquest estiu tornarà a ser històric per al nostre país. Durant la propera Diada, centenars de milers de catalans i catalanes formarem una cadena humana que passarà per 86 municipis del Principat i superarà els 400 quilòmetres de llargada, seguirà pel País Valencià i la Catalunya Nord de manera simbòlica, i tindrà 32 rèpliques per tal d’internacionalitzar i fer visible la Via Catalana i el procés del qual forma part: el procés d’independència de Catalunya. Ja només ens resta per saber si la data del referèndum coincidirà també amb l’estiu.