Que la terra tremola ho saben tots els éssers vius del planeta. La identificació de les zones d’alt risc sísmic ho saben els humans. Els governants coneixen els riscos de la geografia en la qual governen i malgrat tot, veure la tipologia d’edificacions que s’ha permès en la zona fronterera de Turquia i Síria i com han col·lapsat edificis sense discontinuïtat, de gran alçada i amb multitud d’habitatges escandalitza.

Llegeixo que l’obsessió pel control i la desconfiança, característiques d’Erdogan han provocat que fins i tot l’exercit hagi deixat d’entrenar-se per a les tasques de cerca i rescat i tot hagi de passar per un centre de Gestió de Desastres i Emergències, de dependència directa de la Presidència del govern. Síria encara té una situació més greu on Al-Assad aprofitarà la presència de les seves tropes en la zona afectada per a imposar-se sobre regions que no li eren lleials.
 
Erdogan viu amb la por constant a la dissidència i el seu cercle de decisió (i de negoci) és cada vegada més reduït i impenetrable i Al-Assad veu una oportunitat de tornar a sotmetre a la seva acció dictatorial les zones afectades. A Turquia, l’any 1999 van revisar-se les normes per a construir en zones d’activitat sísmica, però des de l’arribada al poder del partit d’Erdogan (AKP) la seva aplicació va anar fent-se més laxa, fins al punt que l’any 2018 va amnistiar-se tots els edificis que contravenien la normativa i a partir d’aleshores ja no havien de realitzar cap correcció tècnica. A Síria, no hi ha legislació al respecte
 
La regularització turca, que suposava haver de pagar unes taxes, va representar uns substanciosos ingressos pel govern. A Síria, les persones afectades són vistes com a enemigues del govern. La laxitud en els requisits tècnics, s’ha aplicat a carreteres, aeroports, ponts i altres obres públiques. A Síria les infraestructures ja estaven destruïdes per la llarga guerra i ara és difícil accedir a les zones que necessiten ajuda. No sé si hi ha una regulació constructiva que pugui aguantar un desplaçament de les plaques tectòniques que s’ha produït a l’entorn la frontera turco-siriana. Potser en una zona tan complexa on conflueixen la placa Eurasiàtica, l’Africana i l’Aràbiga, senzillament no s’hauria de construir.
 
Ara, contemplem amb esglai les tones i tones de formigó que han caigut sobre uns ciutadans que dormien. Amb el cor encongit confiem que els equips de rescat trobin els que estan situats en petits espais entre el gran desastre. Però la decisió turca de permetre que l’operativitat borsària durant els tres dies posteriors a la tragèdia i que les grans empreses del ciment i la construcció hagin obtingut beneficis astronòmics evidencia com la tragèdia serà un gran negoci per alguns, sempre els mateixos, sempre amb vincles estrets amb Erdogan. I que Síria hagi esperat als clams, sempre tímids, de les Nacions Unides per a socórrer a les víctimes mostra la degeneració governamental que fa anys que existeix.