Les comparacions entre Facebook i Twitter són un dels esports preferits de l'univers 2.0. Que si a Facebook hi trobes els amics de l'escola i a Twitter les persones amb qui hauries volgut anar a l'escola. Que si Facebook és una eina intel·ligent per a gent simple i Twitter és una eina simple per a gent intel·ligent (per descomptat, això ho defensen els partidaris de Twitter). M'arrisco a proposar una altra teoria, aquesta en clau de gènere, i almenys tan contrastada com la que diu que els homes són de Mart i les dones són de Venus: juraria que, amb tantes excepcions com calgui, els homes són de Twitter i les dones són de Facebook.

A Twitter et pots fer seguidor de persones que ocupen un lloc destacat a l'esfera pública, fins i tot hi pots interactuar (amb el risc de veure caure els mites), i no descobrirem ara que l'atracció pel poder és eminentment masculina. A les dones ens atreu més saber com els va la vida als nostres ex o a les nostres enemigues de l'ànima, i aquesta mena de detalls ens els proporciona sobretot la joguina de Mark Zuckerberg.

Twitter va bé per seguir l'actualitat del món; Facebook és millor per conèixer les notícies, amb fotos incloses, de la gent que ens importa. Per entendre'ns, Twitter s'acosta més a un diari i Facebook a una revista. I les estadístiques diuen que els homes llegeixen més diaris mentre que les dones consumeixen més revistes (i més novel·les, ep).

Facebook permet crear debats i mantenir converses llargues, exposant arguments, pros i contres. A Twitter les frases tenen com a màxim 140 espais. Segons la neuropsiquiatra californiana Louann Brizendine, autora d'estudis sobre els cervells masculí i femení, les dones fan servir 20.000 paraules al dia i els homes només n'utilitzen 7.000. O sigui: les dones ens podem esplaiar més a can Facebook i els homes van tirant perfectament de tuit en tuit (o de piulada en piulada, si optem per la forma que prioritza el Termcat).

Que consti que tinc Twitter i Facebook, no voldria renunciar ni a l'un ni a l'altre, i no tinc interès a revifar cap guerra de sexes. Però fa dies que penso que el Twitter és més masculí i el Facebook més femení i, com sosté un hashtag català ben productiu, #alguhohaviadedir.