És un clàssic que, quan un polític sobiranista branda allò de "farem la independència perquè tenim un mandat del poble de Catalunya", immediatament n'apareix un altre de constitucionalista o d'equidistant per recordar-li que no poden parlar en nom de tots perquè només tenen el 47,5% de suport de la població. Aquesta disputa recorrent m'ha vingut al cap ara que falten pocs dies perquè el ple de l'Ajuntament de Barcelona voti la connexió del tramvia per la Diagonal.

Barcelona en Comú només té onze dels de quaranta-un regidors, compta amb el suport dels quatre socialistes, potser amb els tres de la CUP però necessita els d'ERC -ara mateix no està gens clar- per guanyar la votació, i així i tot llegeixo que la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Mobilitat i Ecologia diu que tenen "una demanda de la ciutadania" per completar el projecte. De debò?

Com que la cosa ve de molt lluny, he fet memòria i l'única vegada que ens han preguntat directament sobre la matèria va ser el 2010, quan Jordi Hereu va impulsar un referèndum del qual en va sortir un 'no' com un piano, fregant el 80%, a reformar la Diagonal. En aquell moment de crisi, els partidaris de la connexió van assenyalar la crisi econòmica com la principal causant del rebuig. Però la qüestió és que ningú no ens ho ha tornat a preguntar, i no recordo que l'assumpte hagi estat central en cap de les conteses electorals municipals que s'han celebrat des d'aleshores.

Com tampoc no ens han preguntat si ens sembla bé que la ciutat s'hagi convertit en un circuit per on els ciclistes hi disputin contrarellotges, farcint-la de carrils bici enmig dels quals no estàs segur ni tan sols quan camines per la vorera. És molt lloable la intenció de convertir Barcelona en una ciutat amb menys contaminació i amb més zones per on passejar, però m'atreveixo a afirmar que una part dels ciutadans també desitgem una ciutat pràctica i transitable en el dia a dia.

De vegades tinc la sensació que les autoritats es pensen que agafem els nostres vehicles privats per gust o perquè ens sobren els calers, i no pas perquè els horaris de funcionament, la freqüència de pas o la cobertura del lloc on treballem via transport públic és insuficient.

Per tant, és molt legítim i està molt bé que l'Ajuntament de Barcelona intenti completar un projecte que no té sentit si no es connecta, i que certament compta amb el suport d'una part de la ciutadania, però sembla més eficaç unir els trams soterradament o sense afectar una de les principals vies de circulació de la ciutat. I, en cas contrari, caldria que ens expliquessin com es resoldrà el problema de trànsit que es generarà a la Diagonal i carrers adjacents quan ja no hi quedin carrils per on passar.

Entossudir-se a tirar endavant un projecte que en comptes d'agilitzar la ciutat la pot embussar encara més, donant per fet que tot seran flors i violes perquè els ciutadans deixarem, d'un dia per l'altre, els nostres cotxes i motos a casa és ingenu. Sí, tant com imaginar que aixecaràs una República només amb els vots del Parlament. Els mandats del poble tenen aquesta pega: hem d'estar segurs que afavoreixen la voluntat de la majoria.