Els humans estem cerebralment preparats per imitar. Richard Darwkins descriu l'any 1.76 el concepte de "meme" neologisme que descriu una unitat teòrica d'informació cultural que es transmet de persona a persona, de ment a ment, o de generació a generació. Fa pocs dies, dins el cicle de divulgació científica social que promou el DIXIT de la Universitat de Vic-Central de Catalunya, l'autor, filòsof, Sergio Parra va conferenciar entorn la "memesfera. Ha publicat el llibre "Cultiva tu Memesfera" Somos lo que nos rodea.

Els memes són altament contagiosos, com els virus, són fecunds, fidels, perdurables. La nostra memesfera té similitud al genoma; els memes als gens. Els gens són la nostra càrrega biològica, els memes el nostre entorn. Els memes són gens culturals. Ja Heràclit, filòsof presocràtic del segle VI abans de Crist deia: "Cap home es para en el mateix riu dues vegades, doncs mai és el mateix riu, mai és el mateix home". O Aldous Huxley: "Les persones som la suma de la nostra herència, el que el nostre entorn fa en nosaltres i el que has fet tu amb el teu entorn i la teva herència".

Des del naixement i molt probablement en tota l'etapa prenatal, embrionària i fetal, els humans comencem una aventura de vida que depèn de les persones i els entorns. Tenim evidència de la importància de l’embaràs, del part, dels primers minuts, hores i dies de vida. Sabem que el contacte amb els pares o personal de cura pell a pell, la lactància, les carícies són rellevants. En el cas de prematurs que necessiten incubadores és imprescindible el contacte tàctil amb els pares o cuidadors i que això millora el pronòstic i desenvolupament. Així mateix el soroll i la llum excessiva genera major intranquil·litat.
Els nens durant la infància són imitadors a temps total i els estímuls adquirits en els primers anys de vida condicionaran, amb la biologia, la personalitat. No es tracta d'aprendre a parlar, llegir o escriure prematurament sinó ambients afectius, que ajuden a construir benestar emocional i a un millor desenvolupament psicomotriu. Els humans són els mamífers que tarden més temps a ser independents dels progenitors.

L'adolescència és una de les etapes on el mimetisme de les tribus que pertany genera un major efecte en el comportament més important. Cal buscar entorn grupals positius que sumin a una personalitat forjada a la família i escola. Des del naixement fins, aproximadament, els divuit anys, la plasticitat cerebral és molt superior que la resta de la vida; per tant la capacitat d’aprenentatge molt superior.

Els memes activen circuits neuronals, especialment en el neocòrtex, activant neurotransmissors que ens generen emocions. No tenim prou consciència de la importància de la imitació, dels memes que acaben modulant la nostra manera de fer. Primer família o cuidadors i, poc a poc, ampliar la socialització, l'escola-mestres, companys de classe, de patí, pares dels amics- i en avançar a l'etapa adulta més actors en els àmbits laboral, de lleure, de transport,...

Tenim un univers d'unes 150 persones influencers que activen aquests memes que ens construeixen les nostres decisions, accions, opinions. Aprenem també per imitació, per repetició.

En la societat global de la informació, immersos en un món audiovisual i tecnològic i dins una indústria extraordinària de publicitat i màrqueting, els actors que creen els memes s'han ampliat i globalitzat. No són només persones pròximes, sinó unitats culturals múltiples. El mòbil s'ha convertit en una prolongació de nosaltres, una pròtesi sempre oberta.

El pes de la televisió, de la radio, de la música, de la Internet, del consum cultural, del mòbil, Instagram, Youtube estan configurant una nova memesfera menys controlable, molt més complex i més igualitària alhora. Ens afecta i imitem si el meme arriba reiteradament encara que no sigui a través d'una persona física. Formen part de tribus de memes en diversos àmbits: corrents musicals, moda, subgrups culturals ... El fenomen de les tecnologies de la informació i comunicació a full time amplien la memesfera.

Hi ha doncs determinisme genètic i de l'entorn? Ortega y Gasset va fer cèlebre la frase "Yo soy yo y mi circunstancia..." però la segona part és clara "...y si no la salvo a ella no me salvo yo".

La recerca en neurociència i en epigenètica ens permeten començar a trobar algunes claus. Sabem que l'entorn, les nostres conductes, els factors no genètics influeixen en l'expressió dels nostres gens.  Igual que sabem que el tabac fa expressar els gens predisposats a determinades patologies: càncers, emfisema pulmonar, bronquitis crònica,...també sabem que l'art, la cultura, tant com a consumidor com a protagonista, estimula circuits neuronals i neurotransmissors que generen benestar emocional.

Cal ser conscients que l'entorn del grup, els memes, la mefesfera influiexen en les nostres vides i cal apoderar les persones perquè sàpiguen, fins i tot en circumstàncies adverses, trobar o recórrer a memes positius, apresos i gravats en els circuits neuronals. La reminiscència, la capacitat de reconèixer els memes que aporten positivitat perduren al llarg de tota la vida, fins i tot en persones que tenen demència.

Potser la construcció de la personalitat, de l'educació i de l'equilibri emocional consisteix a disposar d'elements per controlar, per discriminar de la teva memesfera, de les teves relacions. Les TIC obren moltes possibilitats i riscos però almenys les democratitzen. Ara bé han de ser instrument per poder establir relacions personals reals, amb tots els sentits per gaudir. Pensem que saber triar i gaudir dels escriptors, dels pintors, dels músics,.. i fer d'això els teus gens culturals pot fer que els factors adversos de l'entorn tinguin un efecte menor, ja que actuaran de protectors. Tots hauríem de saber i poder triar la teva memesfera.