Hi ha aquests ciutadans indignats perquè durant tres anys, diuen, no s’ha parlat d’altra cosa que de processos, drets a decidir, DUI, consultes, manifestacions, “Europa no permetrà que…”, llistes unitàries o paraigües, greuges històrics, “el procés no té marxa enrere…”, “el món ha de saber”… Repertori que aquesta tardor s’enriquirà amb noves aportacions: declaracions, proclamacions, desconnexions.

Són ciutadans, en fi, extenuats per allò que anomenen “el monotema”, que es delecten alertant dels abusos del procés i de la intolerància dels qui el segueixen. “Ningú no té dret a repartir carnets de catalanitat!”, emfatitzen, posant-se melodramàtics. I gaudeixen associant el sobiranisme a un ideari obscur, més místic que democràtic, més visceral que racional, i ho fan amb un llenguatge calculat: els sobiranistes tenen fe religiosa a una causa en lloc d’idees polítiques, els sobiranistes no respecten els discrepants sinó que els titllen de traïdors, els polítics sobiranistes no són polítics sinó cabdills o salvadors de la pàtria. “És aquesta la Catalunya que voleu, una Catalunya fanàtica, que no tolera la diferència?”.

Ara, però, al monotema li ha sortit competència amb un altre monotema, que lluita per dominar l’espai comunicatiu i desplaçar l’anterior cap a la perifèria. Els seguidors d’aquest monotema no es cansen mai de parlar de retallades, derives neolliberals i confluències, i naturalment, no se’ls passa pel cap que això seu ho sigui també, de monotema. Més significatiu és encara que es posin a la boca la paraula  “traïdor”, amb la qual cosa suposo que fer-la servir ha deixat de ser, de sobte, sinònim de troglodita. Ens hem divertit molt, aquests dies, veient com Raül Romeva era tractat d’infidel, heretge, hipòcrita, Judes i sí, traïdor, un cop i un altre, traïdor a una causa col·locada al damunt d’un altar. Traïdor? No havíem quedat que aquest llenguatge era només propi de nacionalistes fanàtics, anteriors al segle de les llums?

Criticàveu els polítics que repartien carnets de català, i vosaltres repartiu carnets del bon català d’esquerres, de la vostra idea d’esquerra, i de català amb dignitat moral. Ridiculitzàveu els salvadors de la pàtria i vosaltres preteneu erigir-vos en salvadors d’una altra pàtria. Potser no sou tan diferents de tot allò que us ha fet fer tants escarafalls durant tant de temps. Al final del camí, mira què hi trobem, un Raül Romeva traïdor.

Els defectes aliens que sempre detectem (o imaginem) primer són els que ens són més familiars, els nostres, esclar. És natural. I els únics monotemes que de debò ens molesten són els monotemes dels altres.