L’embat repressiu de l’Estat no s’atura i encara hi ha centenars de ciutadans amenaçats amb condemnes penals pel seu activisme independentista. La resposta des del moviment es veu fragmentada per unes divergències que són de fons i impedeixen somiar amb un retorn a la unitat d’acció prèvia al referèndum de l’1-O.

No ajuda veure uns negant l’evident intencionalitat política de l’Estat en la condemna a Laura Borràs, i encara ajuda menys veure uns altres calculant el retorn de l’eurodiputada Clara Ponsatí per contraprogramar el judici a la consellera Meritxell Serret, i negant alhora allò que és obvi: sense la reforma del Codi Penal resultat de la taula de negociació amb l’Estat el retorn de Ponsatí no s’hauria produït.

Naturalment que és lícit plantejar camins diferents per arribar a la independència, i és encara més lícit competir electoralment per assolir el poder i aplicar els plans propis i  no els dels altres. Però tot plegat es pot fer sense recórrer a les desqualificacions i desnaturalitzacions dels adversaris. És el mínim que reclama la ciutadania que els atorga una elecció rere l’altra una majoria absoluta al Parlament.

Ja fa temps que el dol pel fracàs de l’embat de l’1-O està amortitzat. Cal que els partits que treballen per la independència de Catalunya, sigui quin sigui el camí que proposen per arribar-hi, es treguin la son de les orelles i assumeixin que cap d’ells no aconseguirà eliminar l’altre de l’equació, i que tots ells hauran de jugar un paper en un eventual nou embat contra un Estat que es cansa de repetir-nos que no està disposat a canviar i que ens hem de conformar amb el que tenim.

L’embat de l’1-O no va reeixir per motius diversos que seran explicats a bastament en el futur, quan els historiadors hagin agafat prou distància temporal per poder abordar els fets amb neutralitat i una aproximació més científica que política. Mentrestant, hem de deixar de llepar-nos les ferides i concentrar els esforços en recuperar el màxim d’autogovern, i en demostrar als ciutadans més escèptics que l’independentisme és capaç de abordar i resoldre els problemes amb solvència.