Una de les meves preocupacions és la qualitat de vida als pobles. Anteriors articles com ara "Orgull Rural" o "Desemmascarem la Catalunya centralista" ho van deixar clar. Sempre m’he centrat en Catalunya, però les últimes setmanes m’he volgut desplaçar a la Catalunya del Nord, concretament a la zona sud del Rosselló, per viure el seu dia a dia in situ.

M’ha cridat l’atenció la manca d’indústria als pobles del Rosselló, ni tan sols d’agroindústria. És un fet preocupant, ja que empeny la població al monocultiu del turisme, associat a feines més estacionals. Efectivament, pobles com ara Argelers de la Merenda tenen càmpings de grans magnituds i la costa és plena de comerços i entreteniments propis de grans centres d’atracció turística. La descentralització industrial seria d’especial necessitat al Rosselló, ja que si no és difícil complir l’objectiu que els joves es puguin quedar a viure al poble. Així doncs, l’estació final d’aquest model econòmic, tal com ens passa a Catalunya, és el centralisme laboral.

Per altra banda, una vegada més, he comprovat que la identitat catalana del Rosselló no està relacionada amb l’ús social del català. He pogut parlar en català en poques ocasions, com ara a la fleca de Sant Andreu de Sureda o a una carnisseria de Cotlliure, i l’he escoltat molt poc. Tampoc és d’estranyar si llegim notícies d’actualitat com ara la lluita perquè es pugui parlar en català als plens d’alguns ajuntaments de la Catalunya del Nord.

Tanmateix, hi ha esperança: si a Catalunya el Barça és més que un club, a la Catalunya del Nord tenen la USAP i els Dracs Catalans. Es veuen samarretes, banderes o adhesius als cotxes dels dos clubs referents del rugbi nord-català. En aquest sentit, ens hem de conscienciar que calen més accions com les de la Plataforma per la Llengua i Ràdio Arrels, per retransmetre en català els partits dels Dracs Catalans i la USAP. I és que la identitat és cabdal pel sentiment de pertinença dels ciutadans.

Als pobles del Rosselló es podrien aplicar les mateixes reivindicacions que demanem des del Moviment País Rural a Catalunya: evitar el desequilibri territorial, combatre el despoblament rural i la concentració dels habitants a les grans ciutats, gaudir dels mateixos serveis independentment d’on es visqui o crear oportunitats als joves per desenvolupar-se laboralment.

En definitiva, compartim moltes necessitats i greuges. La frontera entre els dos estats ens afecta i evita reforçar tot el que ens uneix, com ara el català, la necessitat de posar èmfasi a les necessitats dels pobles, la descentralització de les oportunitats laborals o la identitat compartida vinculada a l’esport.