La Generalitat ha presentat aquesta setmana un estudi en què aportava un mapa pioner, segons el Departament de Drets Socials: la radiografia, municipi a municipi, del cost de la vida al país. El mapa inclòs a l'Informe social 2025 s'enfosqueix especialment a la demarcació de Barcelona i Girona, deixant veure com la despesa que fan les famílies d'aquestes zones, des de l'habitatge a l'oci, és molt més elevada que a altres punts de Catalunya. Però això no significa viure més escanyat, de mitjana. Segons el gruix de les dades del mateix informe del Govern, a les quals ha tingut accés Nació, si es creua el cost de la vida amb els ingressos de les llars, les zones on hi ha un desequilibri més gran entre el cost de la vida i les rendes dels habitants és a Terres de l'Ebre i a Ponent.
La informació, treballada per la consultora Indra a partir d'enquestes de l'INE, té en compte variables que contemplen tot el cost de la vida, des del preu de l'habitatge -que s'endú el gruix dels ingressos de totes les famílies del país- fins a quants diners gasten en roba, aliments, hostaleria, tabac o transport. Això fa que a la idea de cost de vida s'acabin barrejant les despeses essencials amb altres de més associades al nivell de vida que porten els habitants de cada zona. Així, "les llars amb més ingressos tendeixen a gastar més", apunten els autors de l'informe. I a la inversa. Això explica, en gran part, que justament a les zones on hi ha el cost de vida més baix, com el sud del país, és també on hi hagi més població que pateix per arribar a final de mes.
[Al següent mapa es pot veure el cost de la vida per municipis i, si es fa clic a la fletxa de dalt a la dreta, s'aprecia la relació d'aquestes despeses mensuals amb la renda neta de les llars]
Gràfic a càrrec de Roger Tugas.
De fet, segons les dades repartides per municipis, les 34 poblacions on les llars gasten menys són totes de les demarcacions de Tarragona o Lleida. Per contra, dels 30 municipis amb un cost de vida més elevat, 29 són de Barcelona o Girona. Amb la renda neta de les llars -el que ingressa cada família- passa un fet similar. Però el cas, sigui com sigui, és que en la relació entre els dos indicadors els més malparats són els territoris del sud i Ponent.
Les dades presentades pel Govern mostren com hi ha localitats en què les rendes que s'ingressen són molt inferiors al cost de la vida mitjà: així, l'extrem més clar el trobem a municipis com Ulldecona, on hi ha un resultat negatiu de 366 euros cada mes, la Sénia (-335 euros) o Alcanar (-328 euros). En aquest sentit, hi ha 323 localitats en què la seva ciutadania viu superada pel cost de la vida, tot i que la majoria són a pobles petits.
Matadepera, Sant Cugat i Alella compleixen els tòpics
L'altra cara de la moneda és la que exhibeixen les poblacions que acostumen a aparèixer a les llistes de pobles i ciutats més rics de Catalunya. El rànquing de municipis on viuen de manera més acomodada, superant de llarg les despeses mensuals amb molts més ingressos, l'encapçala Matadepera, amb un superàvit mitjà per família de 2.145 euros cada mes. El segueixen Sant Cugat del Vallès (+1.649 euros), Alella (+1.567 euros), Cabrils (1.562 euros) i Gurb (1.543 euros). En aquest cas, es demostra que les ingressos sempre acaben sent un factor molt més diferencial que les despeses, per més que aquestes siguin molt més altes i diverses que la de la resta de la població -només en benzina i transport a Matadepera ja gasten més de 600 euros al mes, de mitjana-. Gastar menys es pot ajustar, però ingressar més diners és més difícil.
També és interessant veure com mentre Barcelona -per la presència de grans fortunes instal·lades a la capital- té un balanç clarament positiu, de més de 450 euros de mitjana d'estalvi per a les llars de la ciutat, les poblacions del voltant es troben una situació molt pitjor. Tant l'Hospitalet de Llobregat, com Santa Coloma de Gramenet o Sant Adrià del Besòs apareixen amb dades negatives, amb xifres molt allunyades de les del municipi barceloní.
Els extrems en comarca: el Pla de l'Estany i el Montsià
Si s'amplia el focus més enllà dels municipis, però, i es busca unitat territorial una mica més gran, es pot comprovar com el Pla de l'Estany emergeix com el territori de Catalunya amb el cost de la vida més elevat, així com amb la situació també més benestant en relació amb les rendes que reben els seus ciutadans. És una comarca amb poca trama urbana i amb unes rendes mitjanes altes. La segueix de prop el Vallès Occidental, una comarca que té molts més contrastos pel que fa a la situació econòmica dels municipis que la composen, però on es troben localitats com Matadepera o Sant Cugat del Vallès, que estiren la mitjana cap amunt. El pòdium el tanca el Gironès, pel que fa al cost de la vida, i el Baix Llobregat, pel que a la diferència de renda positiva que els queda cada mes a les famílies.
[Al següent mapa es pot veure el cost de la vida per municipis i, si es fa clic a la fletxa de dalt a la dreta, s'aprecia la relació d'aquestes despeses mensuals amb la renda neta de les llars]
Gràfic a càrrec de Roger Tugas.
Les comarques amb una situació econòmica relativa més greu, per contra, és el Montsià, seguit de l'Alt Urgell i el Baix Ebre. En aquests territoris és on més els costaria estalviar a les famílies, que anirien amb l'aigua al coll i difícilment podrien arribar a final de mes, segons l'estudi del Govern. La gran excepció del costat occidental del mapa de Catalunya és l'Aran.
El pes de l'habitatge
En general, però, les dades de tot el país mostren com els darrers anys les despeses quotidianes s'han anat concentrant cada vegada més en una carpeta clau: l'habitatge. L'augment del preu de les llars s'ha endut una part cada vegada més gran dels ingressos de la població. L'esforç econòmic que han de fer les famílies catalanes ha crescut en un 33% en una dècada en habitatge i subministraments, i és, de llarg, la despesa més important per a la ciutadania. Per contra, la població catalana s'ha estancat a l'hora de gastar més en oci, roba o educació, en el mateix període de temps.
