MADRID | “No hi hem d’entrar. Cada vegada que parlem d’immigració, qui guanya és Vox”. L’equip de Pedro Sánchez vol esquivar com sigui el torpede que la formació de Santiago Abascal ha portat al Congrés aquesta setmana amb una proposta per prohibir el burca i el nicab, finalment rebutjada gràcies al ‘no’ de Junts.
També els seus ministres: “És un marc creat per la ultradreta en benefici de la ultradreta, i només cal veure què ha passat a França per saber que aquest tipus de mesures no tenen efectes positius”, diu Bustinduy a Nació. “Hem de parlar d’altres coses”, afegeix Bolaños mentre puja les escales del pati del Congrés. L’executiu espanyol i bona part de l’esquerra pensen que disputar el relat a Vox és wishful thinking.
I tot i perdre votacions, Vox guanya debats per incompareixença del rival. Tant és que les xifres oficials contradiguin les premisses xenòfobes que vinculen la immigració i la delinqüència, o que el percentatge de dones que vesteixen burca o nicab sigui minoritari, com sosté en declaracions a Público la catedràtica de la UAB Mar Griera, que recorda que hi ha més vels integrals al passeig de Gràcia de turistes del golf Pèrsic que als barris populars de tot l'Estat. És una qüestió de percepció.
I en parlin o no els partits d’esquerres, la percepció existeix. El baròmetre del CIS de febrer situa la immigració com el segon problema dels espanyols, just per sota l’habitatge. L’assenyala un 20,3% dels ciutadans. Les xarxes socials abonen els discursos que vinculen immigrants i delinqüència.
Vox vol que el debat se circumscrigui a un Triangle de les Bermudes format per immigració, islam i delinqüència. I el PP s’hi perd. Segons les enquestes (Sigma Dos, octubre de 2025) Vox ja li ha robat un milió de vots i li disputa el lideratge de la dreta. La resposta dels populars? Votar a favor del text de Vox per provar de frenar la sagnia.
Però obrir debats al Congrés té riscos. Junts -que també actua marcat per Aliança Catalana- ha presentat la seva pròpia proposició de llei. Un text més suau, sense reforma penal ni les expulsions del de Vox, que defensa la prohibició per qüestions d’igualtat i seguretat. Són els mateixos arguments que el Tribunal Europeu de Drets Humans considera vàlids per avalar lleis similars a França o Bèlgica.
La iniciativa del grup de Míriam Nogueras té una virtut: és una porta oberta a la negociació. De fet, incorpora una clàusula de seguretat per evitar que el PP i Vox s’hi sumin: un punt específic sobre la delegació a la Generalitat de competències en immigració que la dreta i la ultradreta espanyoles mai podran votar.
Previsiblement, la llei de Junts arribarà al ple del Congrés a finals de març. De moment ha suscitat inquietud als escons del PSOE i Sumar. Tant Patxi López (PSOE) com Aina Vidal (Comuns) han apuntat que estan disposats a “estudiar” la proposta, tot i els recels que els suposa.
Involuntàriament, Vox ha posat la pilota a la teulada de la majoria de la investidura del Congrés. És un debat incòmode per a les esquerres perquè enfronta els drets de les dones a la llibertat religiosa i, sobretot, perquè està en mans de la ultradreta.
Els socialistes poden deixar-la caure o aprofitar la pista d’aterratge que ha creat el PNB. Els nacionalistes bascos proposen crear una subcomissió que permeti fer un “debat serè” que fonamenti les decisions en els drets de les dones, i no sobre qüestions relacionades amb la xenofòbia. Si s’hi abona, el PSOE podrà transmetre que afronta el repte i, si no ho veu clar, també podrà deixar que dormi el somni dels justos allargant la tramitació.
Però el partit no està perdut del tot. Hi ha veus a l’esquerra que veuen l’oportunitat de disputar el relat de Vox des d’una òptica progressista, amb discursos basats en la perspectiva de gènere, l’educació, la igualtat i la inclusió, i no en premisses racistes. Regular per integrar, no per assenyalar, més encara tenint en compte que alguns països europeus ja han legislat sobre aquest assumpte.
Algunes veus de l’esquerra opten per fer passos endavant. Gabriel Rufián i Emilio Delgado (Més Madrid) van prendre partit dimecres en el seu acte: “El burca és una salvatjada, i si som esquerra laica de veritat no podem permetre que s’invisibilitzi les dones d’aquesta manera”, va dir Rufián. I malgrat els dubtes, ERC comparteix la recepta i s’obre a establir sancions per l’ús del burca a l’espai públic sempre que no passin pel Codi Penal.
Rufián no només demana a les esquerres que s’aliïn a les urnes, sinó que reaccionin i articulin un discurs propi sobre els problemes del carrer, però de moment està en franca minoria. Previsiblement, els aplaudiments que va rebre a la Sala Galileo Galilei quan va parlar del “repte” de la immigració acompanyaran el front unit que defensa al calaix de les causes perdudes. Però en política sovint no guanya qui té raó, sinó qui aconsegueix definir el marc. L’esquerra pot esperar que el tema s'esvaeixi sol —i equivocar-se— o entrar-hi amb veu pròpia per provar de guanyar la batalla del relat.
