El dimecres vam anar a dormir amb la notícia que el 12 de maig tornarem a votar. El detonant, el bloqueig al projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2024. Uns comptes que eren ambiciosos i molt expansius. En comparació al 2023, la despesa total augmentava més de 3.800 milions d’euros. Uns pressupostos que reforçaven tots els àmbits, però que se centraven a assolir cinc objectius prioritaris. 

[noticiadiari]2/269279[/noticiadiari]
El primer, revertir les retallades de temps passats i enfortir els serveis públics. Educació registrava l’increment pressupostari més elevat amb 682 milions d’euros addicionals. En Salut, a banda dels 636 milions d’euros d’increment departamental, havíem configurat un fons extraordinari dotat amb 800 milions per normalitzar la despesa sanitària generada per l’esforç fet per reduir llistes d’espera derivades de la pandèmia. 

El segon objectiu, mitigar la càrrega econòmica que suposa l’habitatge i augmentar l’oferta de lloguer assequible. Mai havíem previst destinar tants recursos en habitatge.

El tercer, reindustrialitzar l’economia catalana alhora que consolidem la innovació i la transferència tecnològica. Teníem previst destinar 697 milions d’euros al Pacte Nacional per a la Indústria i augmentar en 125 milions la dotació per a polítiques en l’àmbit de recerca i innovació.

El quart, apostar per la cultura i la llengua. El pressupost del departament de Cultura augmentava un 20% respecte al 2023. Hauríem passat de destinar-hi l’1,1% del pressupost el 2020 a l’1,7% el 2024. 

El cinquè objectiu, recuperar la inversió pública per enfortir i modernitzar les infraestructures del país. Els nous comptes ens permetien invertir més de 3.000 milions d’euros, 270 milions més. Cal destacar les millores a la xarxa de ferrocarrils de Catalunya, imprescindible per avançar cap a un sistema de mobilitat sostenible. També les infraestructures hídriques, especialment rellevants per abordar la situació de sequera. 

No eren uns pressupostos elaborats unilateralment pel Govern. Des de l’octubre ens hem reunit amb els partits interessats a participar-hi i comptaven amb el suport de sindicats i patronals. Per part nostra sempre hi ha hagut mà estesa per negociar. Però no s’arriba a un acord amb aquells que no vol arribar-hi. Finalment, els interessos electorals i l’excés de tacticisme polític s’ha imposat sobre les necessitats de la ciutadania.

Amb el bloqueig als comptes hi ha moltes actuacions que no es podran fer. Les noves inversions i polítiques previstes per a enguany corren el risc de no poder-se materialitzar. Determinades mesures contra la sequera no es podran executar amb l’abast i celeritat que volíem. També inversions en equipaments sanitaris i educatius es veuen compromeses. Sense oblidar les millores fiscals, que ja és segur que no es podran implementar. La principal, la rebaixa de l’IRPF per a la població amb ingressos de menys de 35.000 euros, que beneficiava 2,6 milions de persones assalariades, autònomes i pensionistes. 

Amb el no als pressupostos s’ha desaprofitat la finestra d’oportunitat que enguany encara teníem oberta. Els darrers exercicis han confluït dos factors: la suspensió de les regles fiscals europees i un creixement econòmic vigorós. Això ha permès elaborar comptes marcadament expansius que hem aprofitat per posar al dia el país. El 2025 les regles fiscals estaran vigents i els pressupostos hauran de ser més restrictius. Hem perdut la darrera oportunitat per augmentar notablement la capacitat de despesa. Avui, els defensors d’afeblir el sector públic estan més contents que fa una setmana.

En definitiva, els interessos electorals han bloquejat uns comptes socials i expansius reclamats pel teixit econòmic i social del país. Amb el bloqueig als pressupostos, la legislatura ha arribat al seu final i el país es veu abocat a una nova cita electoral. El dimecres vam anar a dormir amb una convocatòria d’eleccions, sí. Però, sobretot, vam anar a dormir sense els comptes que Catalunya necessita i mereix.