El cap de files sortint de la CUP, David Fernàndez, va concedir el passat cap de setmana una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies que, pel que s’hi diu i per com es diu, va tenir menys transcendència de la que seria desitjable. Fernàndez deia que si les eleccions del 27 de setembre havien de servir per substituir el referèndum, la victòria per majoria absoluta de les forces independentistes havia de ser en vots i no només en escons. Un posicionament que alguns portaveus de l’esquerra independentista ja havien expressat públicament en diverses ocasions i que resulta especialment transcendental en el moment actual, perquè xoca amb el que han dit els líders de Convergència i Esquerra i també el propi Raül Romeva, cap de llista de Junts pel Sí.

Sembla una obvietat, però potser cal repetir-ho: els referèndums es guanyen en vots, no en escons. Entre d’altres coses, perquè en un referèndum no s’escullen diputats ni governs. Per tant, si aquestes eleccions han de servir per substituir un referèndum, el "sí" es podrà considerar guanyador si els partits que portin la independència al programa treuen més del 50% dels vots. I, posats a fer, hauria estat bo que Mas estudiés la proposta de la CUP d’eleccions a doble volta: una primera ronda electoral amb llista única sense polítics que no escollís cap govern, dissolució automàtica del Parlament i noves eleccions constituents. Una estratègia revolucionària que hauria convertit les eleccions del 27-S en un fenomen realment transcendental. Quedarà per a la història el despit del President i del seu entorn ideològic davant d’aquesta proposta, que hauria suposat un pas endavant molt rellevant.

El plantejament dels qui creuen que n’hi ha prou amb que l’independentisme guanyi en escons es podria resumir així: "Com que l’Estat no ens deixa fer un referèndum, hem de jugar amb les regles del joc que ens queden, i aquestes regles són les de les eleccions. I en unes eleccions n’hi ha prou en guanyar amb una majoria d’escons”. El plantejament grinyola. Dir que la victòria en unes eleccions que vols emprar per a substituir un referèndum ha de ser per escons i no per vots no dóna gaire legitimitat democràtica. Però és que a més a més aixeca sospites  i mostra debilitats, perquè les forces que plantegen que n’hi ha prou de guanyar en escons són conscients que els partits catalanistes només han superat el 50% dels vots en tres ocasions els últims quaranta anys (1988, 1992  1995) i va ser pels pèls: la victòria més folgada va ser el 1992, amb un 55% dels vots. Eren els temps de les majories absolutes de Pujol i despuntava la primera ERC independentista amb Àngel Colom.

És d’agrair, doncs, que la CUP faci aquesta aposta explícita per la rotunditat democràtica i, a l’hora, un exercici de realisme. David Fernàndez afirmava també en aquesta entrevista que “idealment”, i tenint en compte que caldrà tirar endavant un procés unilateral, un resultat favorable a la independència per anar bé hauria de superar com a mínim el 55% dels vots. Podran assolir els partits sobiranistes aquesta quantitat de vots en els pròxims comicis? CiU i ERC van sumar les passades eleccions 1,6 milions de vots (45% del total). El sobiranisme està ara molt mobilitzat, però hi ha votants independentistes que seguiran fidels a altres partits (avui en dia encara el 22,4% dels votants d’ICV-EUiA estan a favor de l’estat independent). Potser la CUP o Junts pel Sí els podrà atraure, però serà un repte. I a més, cal pensar que en l’àmbit no sobiranista també hi haurà gran mobilització.

El problema de fons, però, és que unes eleccions mai podran substituir un referèndum, perquè en unes eleccions la gent vota partits polítics concrets per motius molt diversos i no només per un únic tema. La prova d’això és que fins i tot en les eleccions del 27-S, que CDC i ERC (els dos principals partits e Catalunya) plantegen en una clau clarament nacional, la majoria de la gent afirma, quan se li pregunta, que el sentit del seu vot vindrà determinat pel posicionament dels partits en relació a la crisi econòmica. Segons les dades del CEO de juny de 2015, un 59% decidiran el seu vot en aquesta clau, mentre que tan sols un 21% prioritzaran la qüestió nacional. Un 14% afirmen que per ells seran importants ambdues coses. Només entre els votants de CiU i ERC la qüestió nacional passa per sobre de la social (45% i 44% respectivament). Pels votants de la CUP són mes importants les respostes ala crisi (47,2%).

Convergència afirma que si el sobiranisme s’ha vist forçat a recórrer al que els seus creadors de relat han batejat com “eleccions plebiscitàries” és perquè l’Estat espanyol no permet la celebració d’un referèndum. Certament, l’Estat no ho permet ni sembla que ho hagi de permetre a curt termini. Però el govern de CiU va tenir una oportunitat el passat 9-N: realitzar un referèndum aplicant la desobediència institucional (cosa que no va fer i que, vist el resultat, amb Mas igualment querellat per haver avalat un procés participatiu del que gairebé no ha quedat constància al DOGC, potser hauria sortit més a compte). L’objectiu no hauria estat tan la celebració del propi referèndum, com visibiltizar una situació de conflicte institucional entre Catalunya i Espanya que deixés l’Estat en entredit (quin govern democràtic del món pot permetre’s enviar la policia a retirar urnes?) i forcés en certa mesura algun tipus de mediació internacional.

Si CDC i Mas no es van atrevir a desobeir la llei espanyola per realitzar un referèndum democràtic... Quina garantia hi ha que, en cas que guanyi Junts pel Sí i es formi un govern encapçalat per Artur Mas i amb la participació de CDC, aquest executiu plantegi accions de desobediència institucional per fer una cosa encara més complicada que una consulta com és crear un estat contra l’oposició d’un altre estat? Aquest és el gran tema dels pròxims 18 mesos, a comptar a partir del dia 27 de setembre.