Vull creure que la presidenta del Parlament, que la segona autoritat de Catalunya, Laura Borràs, és innocent, que no hauria comès cap delicte de corrupció i que, si seu finalment al banc dels acusats per malversació de fons públics, falsedat en document mercantil, frau i prevaricació administrativa, en serà totalment absolta. Això és el que vull creure i desitjo. Amb tot, com se sap, una cosa són els desitjos i una altra la realitat.
Borràs es troba avui en una situació crítica i no li ha arribat de sobte: era plenament conscient que el que avui viu ho viuria més d’hora que tard. Ho era tant, de conscient, que va preferir la presidència del Parlament que la vicepresidència de la Generalitat. I els seus també ho sabien i, en lloc de fer-li entendre que havia de preservar les institucions, ho van permetre, com també se sabia que la poesia absurda i nihilista del vicari, el seu gran mentor, acabaria amb la seva inhabilitació. Però no ens equivoquem: el president vicari va desobeir, absurdament, sí, ridículament, també. Borràs, no. Tant és així que ratlla la pornografia voler equiparar la seva situació amb les causes relacionades amb l’1-O. Una mica de respecte, per favor, als represaliats.
En les acusacions que se li fan a Borràs no hi ha poesia, ni de baixa qualitat: només prosa, prosa judicial i grandiloqüent. Ara, algunes de les veus públiques de Junts, com ella mateixa, volen de forma totalment amoral i insultant equiparar els delictes que se li imputen amb els de la repressió general per l’1-O i el 155. Sincerament, no crec que ni la CUP ni ERC ho acceptin.
El que hauria d’haver fet Borràs, si tant interès tenia en ocupar la presidència del Parlament, sabedora com era que els "trapis" (sic) amb el seu amic podrien acabar en els jutjats, és haver posat, com a condició abans de la seva investidura, la modificació de l’article 25.4 del Parlament. I, que jo sàpiga, això no es va fer. I com que no es va fer ni hi ha la intenció de fer-ho ara, pel que es diu, l’article és clar:
“Article 25. Causes de suspensió dels drets i deures parlamentaris (...) 4. En els casos en què l’acusació sigui per delictes vinculats a la corrupció, la Mesa del Parlament, una vegada sigui ferm l’acte d’obertura del judici oral i en tingui coneixement, ha d’acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata. Si es plantegen dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d’incompatibilitats aplicable al llarg de la suspensió, cal el dictamen de la Comissió de l’Estatut dels Diputats.”
És obvi que els que fan de la hiperventilació impostada el seu modus vivendi voldrien que fos ERC la que la fes caure, la que fes dimitir Laura Borràs. Ella mateixa també pot tenir aquesta pulsió cap al martirologi, la pulsió d'erigir-se en una altra (sic) víctima dels pèrfids i “traïdors” republicans. Però li costarà molt, de veritat, vendre cap relat sacrificial quan van ser els Mossos, la policia nostrada, els que van descobrir els "trapis".
Copio literalment del diari El País: "El 2017, l'informàtic Isaías H. travessa un mal moment. Ha recaigut en la seva addicció a les drogues. A la dark web (Internet fosca) troba un tipus que, des d'Holanda, li subministra bitllets falsos. Els rep en un apartat postal de Castellbell i el Vilar. Però un dia es produeix un error. Una dona rep a casa una notificació de Correus. Quan recull el paquet, descobreix 1.000 euros en bitllets de 50. I ho denuncia als Mossos. La policia inicia una investigació, arriba fins a Isaías H. i aconsegueix que el Jutjat d'Instrucció 6 de Manresa intervingui el seu telèfon. Només dos dies després, en una llarga xerrada amb un amic, l'informàtic parla dels seus tripijocs amb pastilles de MDMA: acabarà acceptant, a la fi de 2019, una pena de cinc anys de presó per tràfic de drogues i falsificació de moneda.
No entrarà a la presó perquè es compromet a seguir tractament de desintoxicació. En aquesta trucada, Isaías esmenta Laura Borràs, que dirigeix l'organisme del Departament de Cultura que promociona la literatura catalana. 'Jo amb la Borràs, amb la cap, facturo uns trapis per allà', li diu.
I els Mossos, com a bons policies que són (això no és del diari), segueixen el fil".
Seguim? Laura Borràs hauria d’entendre, com ja li han dit personatges destacats de la seva formació política, bé a través del silenci o de manifestacions públiques, que les institucions s’han de preservar per damunt d’interessos personals. Per tant, com més trigui Borràs a dimitir una vegada s’obri el judici oral, pitjor.
Borràs es troba avui en una situació crítica i no li ha arribat de sobte: era plenament conscient que el que avui viu ho viuria més d’hora que tard. Ho era tant, de conscient, que va preferir la presidència del Parlament que la vicepresidència de la Generalitat. I els seus també ho sabien i, en lloc de fer-li entendre que havia de preservar les institucions, ho van permetre, com també se sabia que la poesia absurda i nihilista del vicari, el seu gran mentor, acabaria amb la seva inhabilitació. Però no ens equivoquem: el president vicari va desobeir, absurdament, sí, ridículament, també. Borràs, no. Tant és així que ratlla la pornografia voler equiparar la seva situació amb les causes relacionades amb l’1-O. Una mica de respecte, per favor, als represaliats.
En les acusacions que se li fan a Borràs no hi ha poesia, ni de baixa qualitat: només prosa, prosa judicial i grandiloqüent. Ara, algunes de les veus públiques de Junts, com ella mateixa, volen de forma totalment amoral i insultant equiparar els delictes que se li imputen amb els de la repressió general per l’1-O i el 155. Sincerament, no crec que ni la CUP ni ERC ho acceptin.
El que hauria d’haver fet Borràs, si tant interès tenia en ocupar la presidència del Parlament, sabedora com era que els "trapis" (sic) amb el seu amic podrien acabar en els jutjats, és haver posat, com a condició abans de la seva investidura, la modificació de l’article 25.4 del Parlament. I, que jo sàpiga, això no es va fer. I com que no es va fer ni hi ha la intenció de fer-ho ara, pel que es diu, l’article és clar:
“Article 25. Causes de suspensió dels drets i deures parlamentaris (...) 4. En els casos en què l’acusació sigui per delictes vinculats a la corrupció, la Mesa del Parlament, una vegada sigui ferm l’acte d’obertura del judici oral i en tingui coneixement, ha d’acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata. Si es plantegen dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d’incompatibilitats aplicable al llarg de la suspensió, cal el dictamen de la Comissió de l’Estatut dels Diputats.”
És obvi que els que fan de la hiperventilació impostada el seu modus vivendi voldrien que fos ERC la que la fes caure, la que fes dimitir Laura Borràs. Ella mateixa també pot tenir aquesta pulsió cap al martirologi, la pulsió d'erigir-se en una altra (sic) víctima dels pèrfids i “traïdors” republicans. Però li costarà molt, de veritat, vendre cap relat sacrificial quan van ser els Mossos, la policia nostrada, els que van descobrir els "trapis".
Copio literalment del diari El País: "El 2017, l'informàtic Isaías H. travessa un mal moment. Ha recaigut en la seva addicció a les drogues. A la dark web (Internet fosca) troba un tipus que, des d'Holanda, li subministra bitllets falsos. Els rep en un apartat postal de Castellbell i el Vilar. Però un dia es produeix un error. Una dona rep a casa una notificació de Correus. Quan recull el paquet, descobreix 1.000 euros en bitllets de 50. I ho denuncia als Mossos. La policia inicia una investigació, arriba fins a Isaías H. i aconsegueix que el Jutjat d'Instrucció 6 de Manresa intervingui el seu telèfon. Només dos dies després, en una llarga xerrada amb un amic, l'informàtic parla dels seus tripijocs amb pastilles de MDMA: acabarà acceptant, a la fi de 2019, una pena de cinc anys de presó per tràfic de drogues i falsificació de moneda.
No entrarà a la presó perquè es compromet a seguir tractament de desintoxicació. En aquesta trucada, Isaías esmenta Laura Borràs, que dirigeix l'organisme del Departament de Cultura que promociona la literatura catalana. 'Jo amb la Borràs, amb la cap, facturo uns trapis per allà', li diu.
I els Mossos, com a bons policies que són (això no és del diari), segueixen el fil".
Seguim? Laura Borràs hauria d’entendre, com ja li han dit personatges destacats de la seva formació política, bé a través del silenci o de manifestacions públiques, que les institucions s’han de preservar per damunt d’interessos personals. Per tant, com més trigui Borràs a dimitir una vegada s’obri el judici oral, pitjor.