Avui l'Ajuntament de Barcelona fa una declaració d'emergència climàtica. És una mostra més de la voluntat de posar en el centre d'atenció com la vida està en risc en el nostre planeta, a la nostra ciutat, per l'efecte de les maneres de produir, consumir, desplaçar-se... Només una dada: segons un informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, des de 2010 es calcula que hi ha de mitjana 424 morts evitables cada any... Tenim moltes altres dades... La nostra vida està posant en perill la vida.

Les declaracions d'emergència climàtica van començar fa pocs anys i tenen el seu origen en mobilitzacions socials que des del moviment ecologista han reivindicat un canvi radical, des de l'arrel, del nostre model de vida. Una carta pública demanava al parlament australià el 2016 declarar una emergència climàtica. Un text breu, signat per persones de diferents àmbits, feia aquesta crida després d'una breu exposició de fets: "La decoloració dels esculls de corall arreu del món, l'augment de fets meteorològics extrems, la fusió de grans capes de gel i la recent ventada de metà a partir del desglaç de permafrost deixen clar que la Terra ja és massa calenta. El futur de la civilització humana i la supervivència dels preciosos ecosistemes de què depenem ara està en risc. Hi ha d'haver una prohibició immediata dels nous desenvolupaments de carbó i gas i una transició de velocitat d'emergència cap a emissions zero".

A partir de finals de 2016, parlaments, governs, universitats i diferents tipus d'administracions van començar a fer declaracions d'emergència climàtica. El passat mes de maig ho va fer el govern de Catalunya amb una declaració d'intencions sense concrecions ni terminis clars on es deia voler assolir els objectius en matèria de mitigació i adaptació establerts a la Llei del canvi climàtic aprovada l'estiu de 2017.

Les declaracions d'emergència climàtica han proliferat entre el reconeixement de la crisi ecològica que vivim i la procrastinació, la falta de concreció i determinació, a l'hora d'actuar prenent mesures efectives. Tenen el mateix nom, però no totes les declaracions d'emergència climàtica tenen la mateixa naturalesa. L'ecologisme ha aconseguit portar al centre d'atenció unes preocupacions i reivindicacions que des de finals de la dècada dels setanta vam començar a conèixer. Fa més de quaranta anys que tenim evidències científiques que ens hauríem d'haver portat a actuar decididament.

En els darrers anys s'ha popularitzat un concepte: greenwashing. El podríem traduir com el rentat verd, o ecològic. És una pràctica que no és nova, però que ha crescut en paral·lel al de la consciència ecològica. Consisteix a fer passar per ecologista una pràctica que no ho seria. A més consciència de l'emergència climàtica, paradoxalment, o no, també hi ha més greenwashing. Aquesta qualificació pot ser controvertida, però ens ha de posar en alerta sobre la perversió de la consciència ecologista. Quan allò verd és una reivindicació que arriba al centre des dels marges també passa que allò verd ven. Hi ha empreses que hi veuen una oportunitat per millorar la seva imatge, per aconseguir una millor posició en el mercat pels seus productes... Hi ha partits, mitjans de comunicació, universitats, governs, persones... que ho utilitzen de manera semblant.

La llista de casos de greenwashing és enorme i convé fer-la present. Recordem, per exemple, la campanya d'Endesa fa poques setmanes a l'inici de la cimera del Clima COP25. Una empresa que està al capdavant de les emissions contaminants, com demostren diferents informes, comprava les portades de bona part de la premsa en paper per dir que liderava el camí cap a la sostenibilitat. No ho feia amb anuncis tradicionals, utilitzava els titulars de portada dels mitjans...

La importància de l'ecologisme avui fa que no es puguin ignorar les evidències científiques de la crisi ecològica que patim, però això no significa que s'actuarà en conseqüència. El greenwashing, voluntari o per desconeixement, és una pràctica constant que avui pot acabar resultant més perillosa que la ignorància o el negacionisme. És temps d'emergència climàtica, de prendre decisions que ens portin a defensar la vida, encara que això signifiqui canviar les nostres maneres de viure. És temps d'emergència climàtica, de polítiques que ens enfrontin decididament a tot allò que fem contra la vida per poder continuar vivint. I això no s'aconseguirà amb declaracions, caldran programes concrets d'actuació i canvis que resultin efectius.