Com en aquell acudit on un conductor que circula en direcció contrària per una autopista es pensa que són tots els altres vehicles els que van a l'inrevés, l'Estat espanyol no fa cas dels senyals que adverteixen de forma insistent que l'estratègia judicial per resoldre el conflicte polític amb Catalunya és equivocada i ineficaç.

La justícia alemanya ha atestat un cop demolidor a l'estratègia de l'Estat, que duplica l'aplicada en el seu moment a Euskal Herria –aquí ho explica Sara González– i és d'esperar que els tribunals belgues, britànics i suïssos vagin en la mateixa direcció. El relat de la violència bastit pels jutges espanyols ha estat esmenat completament per la resolució dels jutges alemanys. No hi ha violència, no hi ha rebel·lió, no hi ha malversació, es posi com es posi Losantos.

Els mitjans de comunicació més influents del món, del conservador The Times al Regne Unit, fins al més progressista New York Times dels EUA, passant per diaris europeus, americans i asiàtics, han coincidit a demanar a Rajoy que abandoni l'estratègia judicial i faci front de manera política un problema eminentment polític. 

El més curiós de tot és que la reacció arreu de l'Estat és majoritàriament la de l'acudit esmentat al primer paràgraf. Intel·lectuals, polítics, periodistes i opinadors coincideixen a comportar-se com el conductor que veient que tots els altres cotxes venen de cares a ell, crida enfurismat que tots ells van en direcció contrària. Cap autocrítica, cap contrició, cap anàlisi que pugui considerar alguna acció equivocada de la seva part. Per això el diàleg és avui per avui impossible.