Ningú esperava que l'últim dia de Laura Borràs com a presidenta del Parlament fos una jornada silenciosa. Feia mesos que Borràs i el seu entorn havien alimentat el relat de la resistència davant d'una suspensió que consideren injusta, conducta amanida amb missatges de bel·ligerància, cap de tan explícit com el que va formular la presidenta quan va instar les forces independentistes a "embrutar-se les mans" si la volien "matar". Borràs perseguia una marxa amb focs artificials en lloc d'una sortida discreta, com la que s'ajustaria a la defensa d'una causa judicial per presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental. Però ni les seves paraules ni les imatges de la concentració a les portes de la cambra catalana -de poc més de 200 persones, amb missatges contra la premsa, i acusacions de traïció a ERC i la CUP- han motivat un canvi en el sentit del vot dels grups amb representació a la mesa del Parlament. Borràs és ja expresidenta, després que l'òrgan de govern de la cambra hagi aplicat el reglament de què es va dotar fa dues legislatures.

No és estrany que els seus seguidors més fidels esbronquin els electes de la resta de partits independentistes si és la mateixa protagonista qui fabrica el discurs més abrandat, en to i contingut. Borràs s'ha acomiadat acusant ERC i la CUP de "violentar descarnadament" la seva presumpció d'innocència per "apartar" una adversària política, missatge sintetitzat amb la descripció de "diputats vestits de jutges hipòcrites". En l'argumentació maniquea, retransmesa en directe pel Telenotícies de TV3 i sense l'admissió de preguntes, la presidenta de Junts s'ha presentat com la primera defensora del "bé comú" en contraposició als qui són "còmplices" de la "guerra bruta" de les instàncies judicials. L'acusada ha exercit d'acusadora, actitud amb més reverberació a les xarxes socials que al Govern. No se sap si Borràs hauria acatat les conclusions dels informes jurídics que avui demanava a la mesa, en el supòsit que s'haguessin decantat per avalar la seva suspensió.

Des que va comprovar que el cas per fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) tindria recorregut, Borràs va bastir una estratègia de defensa pensada tant en termes polítics com judicials. Va vincular les acusacions a una persecució, va adjectivar la investigació com a "prospectiva" i va equiparar la seva situació processal als casos de repressió vinculats al procés, idees defensades amb vehemència en cada entrevista concedida, en què les preguntes que perseguien escrutar en els detalls eren rebutjades amb acusacions d'actitud fiscalitzadora. Per prova, l'episodi d'intimidació protagonitzat per Francesc de Dalmases a TV3.

La investigació sobre Borràs, però, sempre va estar vinculada a presumptes irregularitats detectades en l'assignació de contractes administratius, sense vincle aparent amb la causa independentista. De fet, el primer indici el van documentar els Mossos d'Esquadra en les escoltes telefòniques a Isaías Herrero, col·laborador de la ILC en tasques informàtiques i investigat en aquell moment per un cas de distribució de moneda falsa i tràfic de drogues. Després sorgirien els correus comprometedors escrits per Borràs a Herrero en què s'apuntaven moviments per accedir a contractes, missatges que la presidenta de Junts sempre ha dit que són manipulats, sense concretar en quina part i de quina manera.

Aquests són els fets del cas Borràs, viscuts amb incomoditat pels partits independentistes davant el protagonisme creixent concedit per Junts a un dels seus noms propis, amb ascendent sobre la militància. La formació era coneixedora que la situació judicial de Borràs podia acabar en obertura de judicial oral, i tot i així la va promoure de candidata a la Generalitat -primer- i de presidenta del Parlament -després-, en aquest últim rol amb l'aval d'ERC. El cas Borràs ha alterat la vida parlamentària perquè els socis sobiranistes van voler que fos així. Les responsabilitats del serial final, amb gradació diferent, haurien de ser convenientment repartides.

Perquè les estampes de la jornada al Parlament han estat reveladores. Borràs ha rebut abraçades i suports de qui s'esperava, però també ha estat eloqüent la contemporització i distància de companys de partit, alguns dels quals ja van verbalitzar les seves reticències en l'executiva de Junts d'aquesta setmana. Perquè, en l'adeu de Borràs, comptaran més les decisions que es prenguin -per acció o omissió- que les paraules que s'hagin pronunciat o els suports que s'acabin verbalitzant. La duresa del discurs d'aquest dijous contra els socis -per part de qui exerceix el lideratge de Junts en coordinació amb Jordi Turull- convidaria a pensar que el partit madura cops de timó. Però no s'espera que el Govern s'esberli encara que es disparin els decibels. I, si no es trenca el Govern encara que Borràs s'esgargamelli com a soprano de Junts, s'haurà avalat la primera de les sentències. Una sentència amb aval polític compartit.