Diuen que Franco va dir un dia a l'escriptor i periodista José María Pemán, defensor catòlic de l'ordre i del cabdillatge, "¡Desengáñese, Pemán, Europa està equivocada!". Què deuen pensar avui els jutges Manuel Marchena i els sis magnífics que l'acompanyen? Què deuen pensar Pablo Llarena i Carmen Lamela? Què deuen pensar el rei i tota la seva "palmeria"?

Què deuen pensar els integrants dels alts cossos de l'administració espanyola, els que només els preocupa un objectiu: continuar defensant els privilegis d'una minoria en detriment de tots els espanyols? Què deuen pensar? Això: "Si fóssim Alemanya, no s'atrevirien". Aquest és el sentiment. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) és en realitat una ofensa. I tot allò que pugui dir sobre els presos i exiliats catalans un escarni, un ultratge a Espanya.

Tots som hereus o víctimes, com vulgueu, de la nostra història. I els països també. Espanya té la seva història, una història que l'allunya d'Europa pel que fa a la justícia, per exemple, i per no anar més lluny. És cert que Espanya, des de la transició fins avui, ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu en tots els aspectes. Seria injust i mesquí negar-ho. Però Espanya encara no ha aconseguit homologar-se als països europeus amb més tradició democràtica. Jutges d'Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Escòcia han llegit la cartilla als totpoderosos jutges del Tribunal Suprem espanyol. I és que, en realitat, el que els jutges dels països europeus esmentats diuen en tot el que fan és que entre Catalunya i Espanya hi ha un enorme conflicte polític on la justícia hi sobra. Això és el que diuen. Ni euroordres ni històries.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha recordat que -i això hauria de ver envermellir els magistrats del Suprem espanyol- "el funcionament de la Unió es basa en el principi de la democràcia representativa". És a dir, que s'ha de respectar la immunitat dels electes quan així són proclamats. Quan el Tribunal Suprem espanyol no va respectar la immunitat d'Oriol Junqueras va atemptar, evidentment, contra els drets fonamentals de Junqueras, però és que, a més, va atemptar contra els principis fundacionals de la unió Europea. Quina vergonya!!

Un clatellot d'aquesta magnitud hauria de fer actuar en conseqüència el Tribunal Suprem, és a dir, haver alliberat immediatament Oriol Junqueras i seguir les diligències que haguessin cregut oportunes, però no ho han fet. Ho faran?

De moment, la Fiscalia continua, totalment desbocada i plena de venjança, la seva espiral repressiva i, pràcticament, li diu al Tribunal Suprem que s'oblidi d'Europa i que, a més, presenti una sol·licitud d'anul·lació de la immunitat de Carles Puigdemont i de Toni Comín. Amb dos dallonses!

Des de la Moncloa viuen amb inquietud tot el que passa, perquè, com se sap, en depèn la investidura de Pedro Sánchez. I Sánchez sap molt bé que ERC no l'investirà si l'Advocacia de l'Estat no secunda el TJUE. Si l'Advocacia de l'Estat avala la línia dura de la Fiscalia, Sánchez no aconseguirà el suport via abstenció dels republicans. Això ho saben a Madrid i on se sàpiga llegir.

Sánchez, i no em cansaré de repetir-ho, va ser un irresponsable el mes de juliol. Molt irresponsable. I ara en paga les conseqüències. A diferència de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat depèn directament del ministeri de Justícia. Per tant, ja se sap que el Dret és interpretació; així és que els advocats de l'Estat hauran d'esmerçar-se a fons per mostrar-se favorables a la posada en llibertat provisional de Junqueras sense desqualificar la feina feta pel Tribunal Suprem, que no és una altra que haver substituït la política per incompetència i desídia de Mariano Rajoy. Ho farà? Serà prou clara l'Advocacia per permetre la investidura de Sánchez? Aviat ho sabrem.