Ahir va ser 25 de novembre i es commemorava el dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. El segle XXI veu com lluny d’erradicar aquesta violència estructural segueixen havent-hi mancances pels processos de recuperació però, sobretot, manca de recursos per una prevenció efectiva. En aquest context, l’any pandèmic s’han produït 12 assassinats i més d’11.000 denúncies. La violència masclista marca vides i tot i les denúncies la situació canvia massa a poc a poc.

És preocupant que un de cada cinc joves pensi que la violència masclista no existeix. El relat de la negacionista dreta extrema sembla que va filtrant en una societat en què la sensibilització i conscienciació és del tot necessària. Per combatre el negacionisme calen accions valentes a tots nivells. Quan el relat polític nega cal que hi hagi un relat polític que doni veu a les que ja no tenen veu i les que, de forma volguda, s’emmudeix. Lluny d’això el congrés dels diputats no va donar lectura a una declaració institucional del 25 de novembre. D’acord amb el consens es deixa vèncer el no dels negacionistes. Aquells que refusen el consens, han doblegat la institució que hauria de representar tota la ciutadania. En mans de la banda.

La justícia sovint ens dona mostres de la seva manca d’empatia cap a les dones víctimes tot revictimitzant-les i refusant els seus arguments. Va ser el cas, fa uns anys, de «la manada» en què la justícia no només va negar la violació, deixant-ho en abús, sinó que les dades de la víctima van circular arreu. El mateix va passar amb la víctima de la dita «manada de Sabadell» les dades, identitat,  declaracions dels moments més sensibles així com interrogatoris duríssims del fiscal van ser publicats i difosos i, a més, es van permetre en la sala de judici sense mostrar cap mena de sensibilitat ni empatia. En mans de la banda.

Fa un parell de dies, el Tribunal Suprem segueix la seva deriva ultra i ha absolt dos violadors d’una nena de 13 anys. La sentència havia recollit el fet que les relacions sexuals amb la menor no van ser consentides i els va condemnar a 10 anys de presó. Els dos homes, de 19 i 20 anys, van recórrer i el Tribunal Suprem – el jutge Ángel Hurtado era el ponent i el jutge  Manuel Marchena el president del tribunal- ha decidit absoldre’ls de tots els càrrecs; se’ls retira la pena de presó, la llibertat vigilada i la indemnització a la víctima. No ha estat per manca de proves sinó per què creuen que era una relació simètrica «en cuanto a edad, desarrollo y madurez física y psicológica» En mans de la banda.

Ni la més mínima sensibilitat es mostra en cadascun dels casos. Les institucions han d’actuar segons la legislació vigent que, tot i insuficient en molts casos, preveu la protecció de les víctimes. Les institucions han de vetllar pels interessos de tota la ciutadania no pas d’una part, curiosament la minoria, el 49%. Les institucions han de predicar amb l’exemple, fer pedagogia, garantir els drets, però de forma evident som en mans d'una banda que no simpatitza ni dona protagonisme a la població.