El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la designació del multimilionari Elon Musk com a responsable d'un nou departament de l'Administració encarregat d'Eficiència Governamental. L'objectiu del nou organisme és "desmantellar la burocràcia" i posar fi al "malbaratament". Com que la tasca serà àrdua, no la farà sol. L'ajudarà Vivek Ramaswamy, un jove empresari que es va presentar a les primàries republicanes aquest any i que s'ha donat a conèixer com un fan de Trump i de moltes teories conspiranoiques.
Encara no està clar quines seran les atribucions precises del departament de Musk i Ramaswamy. Tampoc sabem si les seves relacions amb el nou president seran plàcides o efímeres. Però el més significatiu de tot plegat és el fenomen mateix d'un Elon Musk irrompent sense frens en la campanya -en què pot haver estat un element decisiu- i ara entrant a la Casa Blanca amb capacitat per neutralitzar tot intent del regulador per controlar els seus negocis.
La voluntat dels nord-americans, ferits pel malestar davant l'encariment de preus i pels prejudicis, ha lliurat el poder executiu a un grup de personatges que estan disposats a convertir el seu país en un laboratori polític de conseqüències imprevisibles. El problema en aquest cas és que, a diferència del primer mandat de Trump, els contrapesos de l'edifici jurídic del país seran sotmesos a una pressió enorme.
Amb Musk, l'home més ric del món, a la sala de màquines de la primera democràcia del planeta, no estem en una situació de sospita de tràfic d'influències. És que hem entrat en una nova fase de la democràcia nord-americana en què s'intenta eliminar l'autoritat de les institucions que durant anys han fet funcionar el sistema. El mateix Musk ha dit que pretén "fer tremolar el sistema".
L'antielitisme s'ha convertit en una de les banderes del moviment trumpista. El "sistema" és l'enemic a abatre per un discurs que troba ressò en molts racons del nostre entorn. La fórmula política que ha triomfat als Estats Units ha patentat un discurs "antisistema" que en realitat pretén fulminar només la part que no els agrada del sistema, les regulacions i els drets socials. Que hi ha molts ciutadans que voten contra els seus propis interessos és una cosa tan vella com la democràcia. El problema és que cada vegada que es destrueixen contrapesos i institucions es fa més difícil reconstruir-les.
Què és el sistema? Caldria definir-lo. És la classe política, sí, i les corrupcions d'alguns, però també els mitjans de comunicació, especialment els crítics, com les universitats, el teixit associatiu, els serveis d'atenció mèdica i ja no diguem els de salvament davant emergències. Això també és el sistema i cal desconfiar de qui vol que ens abraonem contra tot l'establert sense fer distincions, perquè enmig del desori hi ha conquestes socials en perill. Aquests predicadors antisistema no són més que un grapat d'oligarques que, en realitat, volen preservar el "sistema", només que sense normes.