Ha mort una persona. De manera excepcional el fet de ser un immigrant no ha impedit que sigui notícia de portada en diversos diaris, perquè la mort es va produir en circumstàncies que afecten la política: ha mort un manter senegalès en precipitar-se des d'un tercer pis en la seva fugida de la persecució realitzada per agents de la policia de la Generalitat quan pretenien detenir-lo per la seva activitat. Em sembla que en aquesta descripció del supòsit tothom hi pot coincidir.

Si no fora per les circumstàncies, la seva mort hauria estat un breu en les notícies de successos, però la transcendència política, més encara en aquests moments, es demostra en les declaracions del seu germà sobre el fet que una cosa així no hauria succeït amb la Guàrdia Civil o amb la Policia Nacional.

Potser sigui veritat, pot ser que fins i tot hagi de ser veritat que cossos policials diferents tinguin operatives diferents. L'antiguitat dels cossos policials pot consolidar la solvència en les actuacions, en el saber fer. Els Mossos són un cos jove per definició, almenys pel que fa a la seva etapa moderna. No van exercir com a tal durant etapes anteriors, com sí que ho van fer la Policia Nacional o la Guàrdia Civil i hi ha segurament molt per aprendre (i per no aprendre mai!), però això no nega tot el següent: actuen per ordre dels seus comandaments, que ho fan per les ordres dels seus caps polítics; tenen com a objectiu constitucional i estatutari la defensa de la seguretat ciutadana, que és un concepte global, referit fins i tot a la d'aquells com els que aquests dies han sortit en tromba i de nou a acusar-los i criticar-los; són l'única part de l'Estat que pot posar-nos la mà a sobre, dins de la legalitat, de la discrecionalitat fàctica i de les consignes rebudes pels seus comandaments, i pot fer-ho fins i tot amb el manter senegalès. I això perquè són la nostra defensa contra qui creu que la llei no va amb ell o que les circumstàncies infaustes de la seva vida li permeten saltar-se-la sense conseqüències.

És cert que el fenomen top manta no té el seu epicentre en qui es dedica a estendre un drap amb productes falsificats per guanyar quatre quartos; que són grans màfies productores de les falsificacions els qui, com en el cas de la droga, tenen la principal responsabilitat i s'aprofiten de la precària situació de tota la immigració que de forma irregular arriba a les costes de l'estat del benestar donant per descomptat que podrà quedar-se. Però qui critica els Mossos, com ha fet Asens, o com queda implícit en el missatge de Colau, s'oblida que ells mateixos, amb la seva postura indulgent davant la gravetat que s'atempti contra la policia, llança un missatge a aquestes màfies de què poden continuar explotant els desgraciats, almenys al nostre país. La indulgència és letal amb el dolent, i el dolent, almenys un dels dolents, el que ho és per Asens, per Colau i per a mi, està encantat amb aquesta equivocadament tova actitud dels nous inquilins de l'Ajuntament de Barcelona. Més explotació, més misèria, i més risc per a la convivència.

En el cas del germà del mort, si a més se l'alliçona bé (o sap molt del tema, la qual cosa no és bon senyal), pot complir més d'una funció alhora: amb les seves sorprenents declaracions (més pròpies de l'inici del desplegament) distingint entre Mossos i altres cossos policials, li dóna a més una cossa al "prusés", que mai ve malament a la meitat del mes d'agost anterior a unes eleccions sense precedents.