Feia dies que Quim Torra deia que la seva presidència depenia del Parlament. La setmana passada, quan tot va esclatar i el Parlament li va retirar l’acta de diputat, les diferències entre els socis de govern es van fer més visibles que mai. Tot feia pensar que allò era la fi de la legislatura.

Quim Torra podria haver-se plantat convocant eleccions immediatament, o podia defensar la legitimitat de la presidència malgrat no ser diputat, oposant-la a la feblesa del Parlament amb l’argument que la institució que resideix al Palau de la Generalitat no es doblega davant de l’arbitrarietat de l’estat.
 
Però aquestes dues opcions tenen conseqüències que probablement ni el president ni el seu equip estaven disposats a assumir: d’una banda, optar per la convocatòria immediata d’eleccions significaven uns quants mesos de nòmines menys. De l’altra, aguantar la legislatura amb l’únic objectiu de defensar la legitimitat de la presidència obria la porta a haver de desobeir, per coherència amb el seu discurs, un cop la inhabilitació sigui ferma.
 
Per això el president Torra va triar el camí del mig, que en aquest cas és el més absurd: iniciar el tràmit dels pressupostos amb els mateixos consellers i ja convocarà eleccions un cop estiguin aprovats. Mesos de provisionalitat en què el president i el govern es desproveeixen de la poca credibilitat que els quedava (si és el que els en quedava) i que la Moncloa ja ha sabut com aprofitar postposant la taula de diàleg fins després de les eleccions. I amb uns pressupostos que haurà d’executar el proper govern, no necessàriament del mateix color.

El president Quim Torra ha optat, doncs, per una solució sense sentit de la institucionalitat ni de la política: aguantar els càrrecs una mica més sense pagar cap preu ni assumir cap risc. No és conscient -o potser simplement no ho vol tenir en compte- que el camí que ha triat és el més llastimós de tots, ara que s’ha constatat que la política catalana sempre pot tocar més fons. La situació és tan deplorable que fins i tot Pedro Sánchez s’ha ofert a visitar Quim Torra al Palau de la Generalitat després de dir que no respectaria l’acord amb ERC i no parlaria de res trascendent fins després de les eleccions.
 
Mentrestant, Artur Mas escalfa a la banda i JxCat intenta capitalitzar la derrota, culpant a ERC de tots els mals del país. Si no hi ha alternatives creïbles als partits actuals, encara es pot tocar més fons.